Ambient festiu, llibres i roses arreu, i un reguitzell de polítics desfilant amunt i avall fent-se veure entre les parades. Perquè, és clar, calia reconèixer la feina feta des de les editorials i autors del país per fer una passa de gegant en quant a la qualitat i quantitat d’obres autòctones. 
 

Si algú forà els hagués escoltat, hagués sentit, fins i tot, enveja de fins a quin punt s’estimen la literatura del país. I és que ahir semblava que les obres andorranes són reconegudes com cal i que tothom consumeix i dona suport als projectes que s’impulsen des de casa. «Jo m’he comprat el de la Teresa Cairat i el de l’Antoni Morell perquè són de casa i s’han de comprar», va dir un d’ells. Potser es tractaria d’interessar-se pel projecte, llegir-se’l i donar-lo a conèixer, fer-ne promoció i impuls des de l’administració pública, en comptes de només comprar-lo perquè s’ha de fer. De sobte tothom coneixia Rubio, Colom, Gálvez, Pilar Burgués, Planellas i companyia. Però la realitat és molt diferent. De fet, la majoria patinaven quan intentaven recordar els noms dels llibres que anaven a comprar. 
 

Un dia a l’any la cultura centra tots els actes, opinions  i esdeveniments del país. Tothom en sap, tothom n’és un apassionat i tothom lluita per ella. Llegir-se un llibre –si és que ho fan– en 364 dies no és estimar la cultura. Apostar amb un 1,3% del pressupost total del Govern no és estimar la cultura. Que comparteixi ministeri amb Esports i Joventut no és estimar la cultura –aquests també en mereixen–. Deixar que desapareguin associacions, entitats, i que morin esdeveniments i festivals, no és estimar la cultura. Gastar més del 50% del pressupost de cultura en sous no és estimar la cultura. Mentrestant Turisme inverteix 2,2 milions –més de la meitat del pressupost total de Cultura– per portar un circ estranger i fer-lo bandera del Principat.
 

La recent estrenada –avui jura el càrrec– ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va viure ahir el seu primer Sant Jordi en el càrrec. I va ser sincera: «el pressupost del Departament de Cultura és limitat, però cal seguir amb l’impuls del món de la literatura». En aquest cas Gelabert acaba d’entrar i no és responsable de la quantitat destinada per part del Govern. Caldrà donar-li un vot de confiança. El que està clar és que haurà de fer malabars per aconseguir-ho. Per la literatura, però també per la música, l’art, la il·lustració, la pintura, la dansa, el teatre... 
 

La plaça del Poble, aliena a l’assumpte, es va omplir de gom a gom quan la pluja va donar treva. El més destacat va ser la gran quantitat d’infants que passejaven amb el seu llibre entre les mans. «Mira mama, Sant Jordi muntant a cavall!», li va dir un petit a la seva mare, mentre ella predicava amb l’exemple i carregava  una bossa plena de llibres.