PUBLICITAT

ANDORRA LA VELLA

Passaports llençats al mar: la metàfora de les migracions

L’artista Ricardo Calero presenta l’exposició pluridisciplinar ‘Temps de somnis’

Per ESTHER JOVER MARTIN

Ricardo Calero explica la mostra ‘Temps de somnis’, ahir a la Sala d’exposicions de Govern.
Ricardo Calero explica la mostra ‘Temps de somnis’, ahir a la Sala d’exposicions de Govern. | TONY LARA
Ricardo Calero no s’apunta al carro oportunista de manifestar-se ara molt sensibilitzat pels milers de morts engolits cada any pel mar Mediterrani. La mostra Temps de somnis coincideix amb el temps amb la constant presència als mitjans de comunicació de les tragèdies viscudes diàriament al ja malnomenat Mare Mortum, però Calero (Villanueva del Arzobispo, Jaén, 1955) treballa el tema de la identitat i la migració des del 2001. Ara en presenta el resultat a la Sala d’exposicions del Govern fins al 28 de juliol.

«No estic fent res de nou», argumenta humil l’artista. «Goya ja ho va fer amb la sèrie de gravats Els desastres de la guerra (1810-1815) i Géricault a La balsa de la Medusa (1818). Un té pell i no pot ser immune a les coses que succeixen», raona. Temps de somnis reflexiona «sobre la història de la humanitat, que és la història de la migració».

Uns passaports són el fil conductor del treball de Calero. Durant una dècada l’artista va llençar cada any al mar Mediterrani –des de les costes del sud i des de Cabo de Gata– 365 passaports. En total, 3.650 passaports –falsificats per l’autor– als quals va intentar seguir la pista. Només en va recuperar fragments de 78, que van tornar a la costa fets miques, estripats, descolorits, destrossats per la força del mar... Una metàfora de les persones que es juguen la vida per trobar una vida millor.

«Però parlo de qualsevol perquè tots vivim una migració interna, encara que no sortim del barri», puntualitza Calero. La migració vista com un fenomen intern, que vivim tots al llarg de la nostra existència en forma d’emocions i pensaments, i la migració externa, que suposa el desplaçament físic. «En el meu treball no em centro només en l’estètica, sinó que em baso en sentiments que em provoquen idees».

El passaport, com a símbol de la identitat humana –«no som ningú sense número ni nom»–, el veiem en diferents disciplines: en fotografies que mostren el procés de llençament dels passaports i el seu retorn i no-retorn o en instal·lacions que plasmen la petitesa de l’ésser humà, reduït a una documentació que marca el límit entre la vida i la mort.

L’exposició es complementa amb un vídeo en què Calero mostra el seu treball i en què es veuen mans de persones que van aconseguir arribar sobrevivint a la perillositat del mar. L’envolvent música de Samuel Barber (Adagio per a corda opus 11) acompanya les hipnotitzants imatges. D’aquí un mes, l’artista tornarà per presentar La caja de los sueños, un treball que completa la mostra d’arts plàstiques i que conté setze curtmetratges a partir del setze textos escrits a propòsit de Temps de somnis, amb la ploma d’autors com John Berger i Juan Gelman.

L’exposició s’inaugura avui a les vuit del vespre. Calero oferirà un recorregut emotiu per les peces que formen Temps de somnis, un treball en constant creixement i que mai acaba ja que la migració és inherent a l’espècie humana.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT