Treballar el dia en què se commemora la figura del que ho fa ha esdevingut quelcom poc sorprenent. L’obligació de cobrir les necessitats mundanes d’un mateix però sobretot les de casa, torna a envestir aquella premissa que plantejava Marx i amb qui tants altres hem concordat: «L’obrer té més necessitat de respecte que de pa». Si bé no ha perdut la seva validesa, sembla que la necessitat de portar el pa a casa supera la de ser respectat.
 

Com tot, l’opinió popular es bifurca en haver de tractar sobre aquesta qüestió. Hi ha aquells qui pensen que les incomptables lluites i reivindicacions en benefici dels drets laborals han quedat relegades a la força de la crisi o la fretura. Nombrosos són els qui, per contra, consideren que la recessió econòmica «va ser només una excusa» per imposar-nos de nou l’obligació de treballar en dies festius com el d’ahir, i fan palès el pessimisme amb què perceben el futur i la poca esperança de recuperar dies festius com havien estat el dia de la Constitució i altres celebracions: «Les males costums mai no es perden», lamentava en Jorge, un xarcuter que ahir no va deixar d’oferir els seus serveis malgrat celebrar-se el Dia Internacional del Treballador.
 

A l’altra cara de la moneda hi apareixen els conformistes –o aquells a qui tant els hi fa tot–: «Això ha passat sempre, mai no s’ha vist tancar els comerços perquè sigui el Dia del Treballador», resava, panxacontent, un client que prenia una canya acompanyada d’una llesca amb pernil mentre era servit per algú que, per contra, sí que creia que «aquest dia es va pensar per a que tots descansem». 
 

No obstant, hi ha discrepàncies en el mateix sector de la restauració. L’Antonio, encarregat d’un cèntric bar ubicat a Escaldes i limítrof amb la capital, considera que «s’ha de fer país i aprofitar treballar aquests dies en què incrementa la visita de turistes, sobretot ara que som en plena temporada baixa».
 

També d’acord amb treballar està la Iana, però per un motiu diferent: «Prefereixo treballar el dia d’avui perquè hi ha molta gent al carrer i tot [sectors com l’administratiu i el financer] està tancat i no puc aprofitar per fer encàrrecs» afegint que, a més «està ben remunerat». La Rebeca, també treballant de cara al públic, planteja la idea contrària, certament indignada, en sentir les afirmacions de la Iana: «El dia d’avui [ahir] s’hauria de dedicar a aprofitar les possibilitats que ens ofereix Andorra i que molts altres països no tenen» i va afegir que «el dia d’avui hauria de ser festiu per a tots, que per això és en el nostre honor».
 

D’acord amb la idea de superposar el respecte vers l’obrer a la seva necessitat de guanyar-se el pa, s’ha de tenir tanmateix en compte aquelles professions imprescindibles, sense menystenir aquells qui ahir van haver de treballar per dur el sou a casa. I és que serveis com els que ofereixen els cossos de seguretat o els centres hospitalaris, per oferir alguns exemples, mereixen una jornada en especial pensada per a les seves labors.