PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Xavi Folguera s’adjudica amb l’Unicaja Almeria la Superlliga

El col·locador andorrà estudiarà l’oferta del club andalús per continuar i les que li puguin arribar

Per JOAN JOSEP BLASCO

Folguera, amb la bandera andorrana al coll, celenrant el títol amb l’Unicaja a la pista del Teruel.
Folguera, amb la bandera andorrana al coll, celenrant el títol amb l’Unicaja a la pista del Teruel. | Antonio García
Diumenge l’Unicaja Almeria va guanyar la seva desena Superlliga. Continua engrossint el seu palmarès. I un dels que ha participat en aquest èxit és Xavi Folguera, que es converteix en el primer andorrà en guanyar el campionat espanyol. Tanca de la millor manera una temporada que va iniciar-la amb el cop que va significar la desaparició del CV Andorra, club on s’havia format i al que va tornar el passat estiu.
 
El títol pels andalusos es va decidir en el quart partit de la final contra el CAI Voleibol Teruel. «Després de guanyar els dos primers partits a casa, jugant bé, anàvem amb ganes de decidir el més aviat la final» a la pista aragonesa, assenyala Folguera. El primer matx a l’Aragó el van perdre, però en el segon va decidir el campionat al seu favor, imposant-se per 2-3 remuntant dos sets en contra. «Vam sortir concentrats i ens va faltar sort, però a partir del tercer va canviar la tendència i vam ser nosaltres qui la va tenir. El cinquè va ser fàcil perquè a nivell psicològic estàvem molt millor».
 
Aconseguir aixecar la Superlliga el fa estar «molt satisfet. No només pel títol, sinó perquè he pogut jugar-ho tot i estar a la pista, que és el que vol sempre un jugador», assegura Folguera, que en la celebració a la pista portava al coll la bandera d’Andorra. La temporada no l’havia començat gens bé. Després de jugar a l’Eivissa, va decidir-se a tornar a casa i enrolar-se en l’ambiciós projecte que arrencava el CV Andorra, que aspirava a tot amb jugadors de renom. Però el patrocinador principal, que havia d’aportar una quantitat important de diners, es va fer enrera, el que va provocar la desaparició del club. «Va donar tot un gir sobtat. Estàvem bé, s’havia format un autèntic equipàs i en pretemporada havíem guanyat tots els partits», però quan es va confirmar el pitjor va tenir la sort que «al cap de dos dies estava a Almeria». Va fitxar, i això que «me la vaig jugar», perquè l’Unicaja ja comptava amb dos col·locadors a la plantilla.
 
Amb el títol a la butxaca i després de les celebracions toca pensar en la pròxima temporada. Quan va fitxar va signar un any de contracte més un opcional. Tot i així està en l’aire que segueixi: «Crec que em volen, però s’ha de parlar. No és segura encara la meva continuïtat». Primer vol saber «que m’ofereixen», mentre que estudiarà alguna opció que pugui arribar tant de la Superlliga com de fora. El futur el vol resoldre «el més aviat possible, però no tinc gaire pressa. Deixo les portes obertes a tot».

Comenta aquest article