La celiaquia és una malaltia on el recobriment intern de l’intestí prim (la mucosa intestinal) es veu danyat pel consum de blat, civada, ordi i sègol. La causa per la qual dits cereals, inofensius per a la major part de la població, afecten a certes persones és encara una incògnita, malgrat que la majoria dels indicadors apunten a la gliadina, una proteïna que es troba dins el gluten dels citats cereals. Aquesta reacció és comparable al refús d’òrgans trasplantats per part de l’organisme, ja que els considera aliens.
 

Com que el sistema immunològic es manifesta en una part, de forma hereditària, no és estrany que la celiaquia es presenti al llarg de successives generacions. Segons estudis, els parents d’un celíac tenen d’un 5 a un 10% de possibilitats de desenvolupar la malaltia. Després de l’exposició al gluten, l’atrofia intestinal es pot manifestar en pocs mesos o bé varis anys, provocant variats efectes. En el cas dels nens, la manifestació de la intolerància no comporta un mal abdominal obvi, encara que es mostren irritables i decaiguts, i amb una tendència a menjar poc. Els nens celíacs creixen per sota de les seves possibilitats, i de vegades, el seu creixement s’atura completament. La total eliminació del gluten de la dieta alimentària, per tota la vida, provoca la desaparició dels símptomes de la celiaquia: desapareix la irritabilitat, la gana millora considerablement i en unes setmanes augmenta el pes. 
 

Totes aquestes millores en la salut general arriben molt abans que la recuperació i restauració de les vellositats intestinals. Això sí, asseguren els especialistes que no hi ha cap possibilitat de desaparició de la condició celíaca i que pugui permetre, novament,  la introducció del gluten en la dieta alimentària. En el cas que un afectat hagi descobert que és intolerant al gluten ha de tenir força clars diversos aspectes que, a la llarga, no ha d’afectar en la seva rutina ni en la seva vida diària. 

 

Mantenir la tranquil·litat/ S’ha de tenir sempre clar que combatre la celiaquia només requereix un canvi d’hàbits alimentaris i que no suposa, si es tracta bé la intolerància, cap risc en la salut. A partir d’ara s’haurà de comprovar bé totes les etiquetes, substituir els aliments que poden perjudicar i evitar la contaminació encreuada.

 

Tenir informació/ Per seguir una dieta sense gluten cal eliminar de la dieta els aliments que contenen la proteïna: blat, civada, ordi, sègol i també espelta i kamut. Per mantenir una dieta equilibrada cal consultar un especialista i formar part d’una associació de celíacs per rebre consells i aclarir els dubtes que puguin sorgir.

 

Revisar els aliments/ S’ha de seguir per revisar tots els aliments que es tenen al frigorífic i al rebost i substituir-los per productes sense gluten. Aquests productes es poden trobar, actualment sense cap dificultat, en botigues especialitzades. També s’ha de tenir molta cura a la cuina i no barrejar estris ni productes amb gluten i sense. Serà habitual fer servir culleres i estris diferents per cuinar aliments normals i menjar sense gluten. 

 

Explicar l’anomalia al teu entorn/ No ha de suposar cap problema el fet d’informar els amics i els familiars del diagnòstic d’intolerància al gluten. D’aquesta forma, un cop sabuda aquesta informació, el dia a dia serà més fàcil i es podrà cohabitar perfectament a l’hora dels àpats. 

 

Canvi d’hàbits alimentaris/ La intolerància al gluten farà que, per una banda, s’hagi d’adaptar la dieta habitual i adquirir aliments sense aquests cereals o bé seguir consumint els aliments de primera necessitat preferits, però pagar més per haver-los de comprar de farina d’arròs, per exemple. A més, partir d’ara, es pot gaudir de l’experiència de descobrir nous productes, provar noves receptes i estar al dia dels avenços per a celíacs. En cas de voler sortir a menjar fora de casa, trobar un establiment amb el segell que garanteix qualitat i que ofereix menús i plats segurs sense gluten ha de ser la nostra prioritat. Cal tenir en compte que el 70 % dels productes processats contenen gluten, pel fet de ser utilitzat com a substància que serveix per transportar aromes, colorants, espessants o additius. En cas de dubte de si un aliment conté o no gluten, la millor solució és no fer-la servir.