Temporada per oblidar i deixar-la enrera. Després de començar d’una forma prometedora i mantenir-se així una bona part de la campanya, tota la feina es va tirar a les escombraries amb discussions internes que van significar la marxa de l’entrenador, Dídac Martínez. Els resultats es van veure greument afectats i l’ascens que estava quasi fet, es va allunyar de forma precipitada amb un seguit de derrotes. El club ja planifica la pròxima temporada.
 

El balanç que es fa del curs no és positiu. «Ha estat una temporada irregular. Potser ens vam marcar objectius massa optimistes i vam picar massa alt. Hem vist les nostres possibilitats i on podem anar», exposa el president del VPC, Josep Maria Escolà. El relleu a la banqueta el va prendre en el tram final de la campanya Manuel Romo. «Vaig agafar l’equip quan estava en declivi. Al primer entrebanc es va ensorrar tot com un castell de cartes i aquesta tendència no la vam saber frenar», assenyala el tècnic, remarcant que «ha estat un fracàs com a equip. No hem pogut parar aquesta caiguda en cap moment», però també n’extreu algun element positiu a utilitzar de cara al futur: «El positiu que en traiem és que hem vist que el camí que s’havia traçat no era el correcte. S’ha d’agafar un altre camí, fent un pas enrera per donar una empenta endavant».
 

El nou projecte no tindrà masses cares noves. «Comptem amb tots els jugadors de cara a la pròxima temporada. Ells decidiran si volen continuar o no», indica el dirigent, que tractarà també de recuperar jugadors andorrans que són fora. El fet de portar com en altres èpoques georgians, australians o neozelandesos queda enrera per motius econòmics i de control del vestidor. «Depenem més de la gent amateur que dels que venen de fora i els podríem considerar professionals. L’estranger és indispensable per conformar un equip. Els d’aquí han d’assumir que una part han de venir de fora per completar la plantilla perquè amb els d’aquí no som suficients», exposa Romo. I per tal de «no ferir susceptibilitats, no pot haver-hi en el que cobren diferències molt acusades» entre els components de la plantilla. El que demana és compromís, «gent que li agradi el que fa» i que estiguin preparats: «Necessitem una exigència física i de preparació superior a altres esports. És un esforç suplementari».

 

Sense objectiu marcat/ Amb l’experiència d’aquesta passada temporada, que va concloure diumenge amb l’eliminació en les semifinals de la Copa Pirineus, no es posaran les fites exigents d’aquella ocasió, amb l’ascens a Honor entre cella i cella. Ara no es mullen. «No ens marquem cap objectiu. Ja veurem a final de temporada on som i a que aspirem», assenyala Escolà, que confia en conformar un grup amb el que es pugui «anar cap un rugbi més modern, més espectacular, i que permeti adaptar el mateix sistema del club a la selecció». Romo es planteja el mateix: «Sempre penso en guanyar, no en perdre. La meva intenció és guanyar el màxim que poguem i si això comporta ascendir, ja em va bé. Vull motivar a la gent a treballar fort i superar-se».
 

El que també faran és buscar un nou entrenador pel segon equip, perquè Romo va acabar la temporada fent-se càrrec dels dos conjunts. La intenció és «fer dos equips com sempre, però no els tindrem a qualsevol preu», exposa el president, que també treballa en la millora d’altres aspectes: «Potenciarem la base, que és el nostre futur, i assentar el rugbi en la societat andorrana».

 

Pretemporada

La primera setmana d’agost el VPC iniciarà els entrenaments. Els jugadors no començaran de zero la seva preparació, perquè hauran seguit un pla de treball imposat pel club, per arribar en òptimes condicions el primers dia d’entrenaments. En la programació abans de l’inici de lliga s’establiran tres amistosos, que seran amb conjunts espanyols. Seran de menor a major entitat per poder augmentar el nivell a mida que la preparació de l’estiu evoluciona. Per Romo, aquesta és una etapa que serà vital pel desenvolupament del curs: «Si aconseguim fer una bona pretemporada al 100% segur que farem una bona temporada».

 

Seguir jugant a França

El plantejament de canviar de país per jugar quedat congelat, però se seguirà estudiant. De moment no es farà el canvi cap a Espanya, on l’equip podria ser en categories més elevades que no pas a França. «Fer un canvi a nivell comercial seria bo, però esportiu no tant», indica Escolà, que la junta actual «en els dos anys que ens queden segur que no farem el canvi, tot i que mai es pot descartar res». Destaca el nivell que suposa jugar en categories de Migdia-Pirineus, ja que «estem al comitè més fort de França».

 

Jugar els dissabtes

La idea de canviar el dia de partit de diumenge a dissabte ja fa temps que ronda pels caps de la directiva. Aquesta passada temporada es va realitzar en dues ocasions amb bona resposta per part del públic, pel que és una veta que volen aprofitar per a que hi hagi més seguidors que s’acostin a l’Estadi Nacional. «Quan ho hem provat ens ha funcionat. El públic ha respòs, però hauríem de  no coincidir amb un altre esport, com pot ser el bàsquet», indica el dirigent. També s’hauria de comptar amb el vist i plau de l’equip rival, ja que el comitè de Migdia-Pirineus obliga a jugar els diumenges si un dels dos conjunts que s’han enfrontar no hi està d’acord.

 

Rugbi 7 i femení

El ventall del club compta també amb un equip femení de rugbi 7 que «tenim la intenció de potenciar-lo, perquè està fent una molt bona feina, amb jugadores compromeses i que juguen a un nivell important». El que està en fase d’estudi és comptar també amb una secció de rugbi 7 masculina. «Hi ha la possibilitat que la creem, que també aniria bé per a que la selecció pugui tornar a competir», exposa Escolà.