Sense res en joc, guanyar en una pista de l’entitat del Palau Blaugrana és una qüestió de prestigi. Acabar la Lliga Endesa guanyant a tot un Barça –subcampió de Copa, semifinalista de l’Eurolliga i favorit atítol en la competició domèstica, segons Joan Peñarroya– és la il·lusió d’un equip tricolor que, des de la victòria contra el Sevilla fa tres setmanes que va segellar la permanència, ha perdut gran part de la tensió competitiva. El vestidor vol al complert acomiadar la primera temporada del retorn a l’elit del bàsquet espanyol de la millor manera. La cita serà demà a les sis de la tarda, en un partit que no es podrà veure per televisió ni internet. Només en directe.
 

Per a l’entrenador del MoraBanc Andorra, el partit que queda no variarà res del balanç global d’aquests darrers vuit mesos però va apel·lar al joc desenvolupat en els darrers tres mesos, els de la metamorfosi amb el rentat de cara a la plantilla que han acabat donant la salvació a tres partits per al final de la fase regular. «La valoració que pugui fer no varia, però s’han de jugar 34 partits i el que queda, l’hem de jugar bé. 
 

Els jugadors han de donar una resposta. Som professionals i ens devem a un club, a una afició, a un país i tenim la responsabilitat de donar bona imatge fins a l’ultim dia». Peñarroya també va donar el seu prestigi a guanyar aquest partit: «Jo dono valor a tots els camps on puguem jugar però si algú no està motivat al Palau Blaugrana té un problema, et juguis alguna cosa a nivell classificatori o no. Es un dels camps més importants d’Europa i si no vas amb ganes de fer-ho bé significa que tens un esperit que no encaixa amb el nostre club».

 

«Està costant mantenir la tensió» / El que no amaga Peñarroya és que li ha estat difícil mantenir la tensió en els jugadors, amb la permanència garantida. Això fa perillar el jugar-li de tu a tu a l’equip que dirigeix Xavi Pascual. «Quan mentalment desconnectes, encara que sigui una mica, aquesta és la diferència d’estar o no a l’elit. Ara ens està costant i segurament no entrenem al nivell d’abans, però esperem estar a l’altura». 
 

De la resta no li preocupa res, al tècnic egarenc. Ni els triples d’Abrines en el quart periode i amb el partit obert, que van acabar amb la resistència tricolor en el partit de la primera volta (56-71), ni el baix percentatge d’encert de la setmana passada contra l’Obradoiro. «L’únic que em preocupa és que els mals moments que puguem tenir no afectin en el marcador. Quan jugues contra un gran intentes arribar al final amb opcions però són equips que et castiguen a la que et despistes, amb tant talent que tenen».

 

SADA I TRÍAS, PASSAT BLAUGRANA 

Víctor Sada i Jordi Trías tenen passat blaugrana. El base va marxar l’estiu passat de Can Barça i demà tonarà al Palau per primera vegada: «No sé com en sentiré però ja estic una mica nerviós», va comentar al web de l’ACB. Per a ell serà una trobada especial després de nou anys, com també per al pivot, que va marxar del Barça al 2010 després de sis temporades i tot i així admet que «sempre que jugo contra ells em venen records molt macos». I sí, per a ell té un prestigi guanyar en una pista com aquesta i sobretot «fer un bon partit, com vam fer a Madrid, després de les sensacions negatives que vam tenir amb la derrota contra l’Obradoiro».

 

«ENS PODEN FER UN VESTIT NOU»

Això sí, Trías coneix la seva excasa i avisa que el MoraBanc pot pagar ben car el peatge per no tenir la tensió necessària: «És normal que passi perquè la necessitat de victòries ja ha desaparescut però hem d’estar ficats perquè sinó ens poden fer un vestit nou», va alertar. 

El pivot gironí, que té una experiència de més de deu anys a l’ACB i ha guanyat fins i tot una Eurolliga (2009) creu que coneix la fórmula per intentar sorprendre al Palau: «Contra els grans penso que el més important és córrer amb ordre per fer mal al contraatac, encara que no oblidem que el Barça és un equip molt complert».

 

I DESPRÉS?

Preguntat per si aquest partit tenia gust a comiat, tant per a ell com per altres integrants del vestidor del MoraBanc, Trías va admetre que quan acabi la temporada no sap que li depararà el futur. «Cada any hi ha altes i baixes però és el nostre món i estem acostumats. Per tant en el meu cas sortiré a gaudir cada minut a la pista que em donin, com he fet sempre».