El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat va presentar les línies estratègiques i les accions que tenen programades pel present exercici. La creació de la planta de cogeneració de la Comella, amb la intenció que sigui una realitat al 2019 –en la seva primera fase– és un dels grans projectes i una de les principals prioritats que l’Executiu vol tirar endavant. Aquesta planta suposarà una inversió d’uns 20 milions d’euros. Igualment s’afegeix a aquesta voluntat política és l’obertura de l’altre centre de cogeneració de Soldeu, al 2016. Aquestes accions han de facilitar l’increment de la producció d’energia del país fins a un 4%, distribuir calor i reduir les emissions de gasos a l’atmosfera. El fet de potenciar les centrals de cogeneració, a més, també incidirà en la reducció del risc de vessaments d’hidrocarburs, ja que permetrà reduir el nombre de dipòsits de gasoil. El projecte encaixa en un dels principals objectius del sector, que és l’augment de la producció d’energia per reduir la dependència energètica de l’exterior, segons va afirmar el director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell. 

A banda dels centres de cogeneració, la responsable de la cartera, Sílvia Calvó,va explicar que està programada la posada en marxa d’una borsa de crèdits de carboni a imatge del que es fa internacionalment, una xarxa de control de vessaments als rius amb sondes i les obres d’embelliment paisatgístic a la frontera sud. Aquesta iniciativa proposa construir «un carril de gir passada la frontera, una zona d’aparcament, lavabos i una primera informació de les ofertes del país i donar l’efecte de benvinguda amb cartells publicitaris determinats», segons va afegir Rossell. L’acció és licitarà «en breu» i comptarà amb un pressupost de 425.000 euros. Calvó va qualificar aquesta legislatura de «recta final» per acabar de dur a terme una sèrie de polítiques per a les quals no hi tornarà a haver l’oportunitat de crear plans d’accions.

La ministra va argumentar que «el medi ambient és un dels actius del país i el repte és garantir una bona qualitat de vida i assegurar un model de desenvolupament sostenible». A més, va exposar quatre eixos estratègics al voltant dels quals giraran les línies estratègiques de treball durant els quatre propers anys. Aquestes accions se centraran en la implementació del nou model energètic, la preservació del paisatge i patrimoni natural, fomentar les pràctiques agràries que puguin aportar un valor afegit al territori i un benefici al medi natural i, finalment, adoptar com a imatge de marca el respecte al medi ambient per aconseguir posicionar-se internacionalment en la matèria.

La ministra va posar l’accent en la intenció d’augmentar la producció d’energia nacional, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), diversificar les fonts d’energia i conscienciar d’un ús responsable, mitjançant el potenciar l’estalvi i l’eficiència energètiques. Pel que fa al sanejament de les aigües, amb un acord que es va arribar entre els comuns al 2011 i del qual ja s’ha fet un treball previ, el Govern té les prioritats d’eliminar els abocaments al Medi, reduir les aigües netes dels col·lectors i poder conduir les aigües pluvials al riu. 

 

Crèdits de carboni/ La pretensió des de Medi Ambient, com van assegurar la ministra i el director, es poder impulsar els Crèdits de Carboni al Principat. Les empreses emeten uns gasos d’efecte hivernacle i, en els casos que superen els llindars establerts, poden compensar les seves emissions comprant crèdits de carboni i, així, poder invertir en projectes en favor de l’eficiència energètica. 

 

Paisatge, agricultura i patrimoni/ En aquest apartat, Calvó va explicar que el departament treballa en l’estratègia del paisatge 2015-2020 que contempla diverses accions, entre les quals, a banda de l’embelliment de l’entrada sud del país, s’endegaran unes mesures que buscaran la reglamentació per al vi de qualitat del país, la modificació de la Llei de creació de Ramaders d’Andorra, la licitació de l’escorxador, i mesures en favor de la protecció dels animals, com la modificació de la llei per prohibir el registre d’animals de companyia en cas de maltractaments, i la creació de la gatera oficial. Finalment, està prevista una prova pilot de la gestió de la matèria orgànica i, al 2016, la revisió del Pla Nacional de Residus.