A finals del darrer exercici, només un 6% de les empreses andorranes realitzaven les seves activitats de forma regular a l’exterior del Principat. Aquesta nímia xifra es dóna en un entorn global on la digitalització ha propiciat l’expansió internacional de les empreses i on l’esvaïment de les fronteres, en termes de transport, ha estat els darrers anys abastament propulsat mitjançant tractats, sobretot pel que concerneix al continent europeu. I Andorra va adherir-se a aquesta tendència a la globalització, on el mercat es troba, cada vegada més al món, el passat 2012; la Llei d’inversió estrangera establia els fonaments per conferir al país un atractiu per a què els empresaris estrangers s’implantessin a casa. L’entrada en vigor d’aquesta normativa duia inherent, de la mateixa manera, la possibilitat que els negocis nacionals es projectessin cap enfora. Tres anys després d’aprovat el reglament, l’èxit ha estat gairebé imperceptible: el grau d’internacionalització de les empreses no supera el 6% del total. 
 

Dels negocis pròpiament locals, no obstant, també n’hi ha que, de forma esporàdica, exporten els seus productes a l’estranger. Les empreses que fan una venda ocasional a l’exterior ascendeixen al 22,4%. 
 

Són poques les que estan disposades a córrer el risc de sortir de les fronteres per atenir-se a l’ampli ventall d’opcions exterior, probablement dotades de major experiència. Són les de més gran dimensió les que mostren una major propensió a la sortida d’Andorra. Les empreses que compten amb més de 25 empleats en plantilla, doblen la seva presència a l’exterior en comparació amb aquelles que en tenen entre 11 i 25 o entre 6 i 10. Tot plegat en detriment d’aquelles amb menys de 5 treballadors, les de major presència al Principat i de les quals, per contra, únicament un 4% han desenvolupat les seves activitats a l’estranger. De les més grans, per contra, un 18% s’han expandit.
 

De fet, 7 de cada 10 empreses, ja sigui pels riscos ja sigui per la manca d’oportunitats, recursos o, simplement, de voluntat, no han fet cap mena de moviment a l’exterior. 
 

Les dades de presència de les empreses andorranes a l’exterior, oferides enguany per primera ocasió en els resultats de l’enquesta de conjuntura que d’ençà 18 anys enrere realitza la Cambra de Comerç, Indústri i Serveis (CCIS), també permeten entreveure la timidesa del sector andorrà davant dels mercats internacionals. I és que la majoria de les que s’obren a l’exterior es troben en una fase molt embrionària de l’expansió. Si observem el percentatge global de negocis andorrans en procés d’internacionalització, només una franja del 29,6% s’hi ha endinsat. De la xifra restant, un 53,5% només ha correspost en alguna ocasió demandes puntuals. Per sectors, la indústria se situa en una posició capdavantera per la pròpia demanda generada des de l’estranger, mentre que, comercialment parlant, un 8% dels negocis han fet una passa a l’expansió a través de l’establiment puntual de filials. Els comerços minoristes i l’hoteleria queden enrere al rànquing per les seves pròpies especificitats, amb un 5 i un 8 % de sortida, respectivament. 
 

Són els tràmits a la duana, la logística i el desconeixement del panorama internacional així com la manca de contactes, les principals causes per les quals els empresaris andorrans prefereixen tancar la seva activitat als marges del Principat.

Tramitacions i logística, principals maldecaps/ La manca d’interès per part d’empresaris andorrans a portar la seva oferta a l’estranger és, a més de l’exposició a una major competitivitat, les innombrables complicacions i entrebancs que sorgeixen a l’hora d’arrencar la sortida de les fronteres.

En el rànquing de causes per les quals les empreses prefereixen restringir la seva activitat al país, se situen com a primeres dificultats els tràmits que s’han de realitzar a nivell de duanes i la logística internacional, però també tots els passos administratius a donar, la legislació local i la manca de seguretat jurídica a la que s’exposen.

Però els negociants també manifesten desinterès per dificultats relacionades amb aquells aspectes de caire financer, com són els obstacles que poden sorgir a l’hora de realitzar cobraments i pagaments; preocupació que amb l’esclat de l’afer BPA s’ha vist agreujada i que no contribuirà positivament a l’esforç esmerçat des de la Cambra de Comerç, Serveis i Indústria per a ampliar l’oferta andorrana internacional, objectiu pel que ofereixen assessorament i ajuda als interessats en expandir-se.