PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Campions i a Primera

L’FC Andorra supera L’Albi en un partit en què és molt superior en la primera part marcant dos gols, mentre que en la segona pateix després que el rival marqui de penal

Per JOAN JOSEP BLASCO

Els jugadors van celebrar sobre el mateix terreny de joc d'Aixovall l'ascens.
Els jugadors van celebrar sobre el mateix terreny de joc d'Aixovall l'ascens. | J.J.B.
Objectiu assolit. L’FC Andorra no ha deixat escapar la gran oportunitat que se li presentava al davant i es va assegurar l’ascens. Torna a Primera Catalana just un any després d’haver perdut la categoria. Fins l’últim partit ha estat obligat sempre a guanyar i en la darrera jornada, on depenia de si mateix, no va fallar i es va imposar al CF L’Albi. L’equip completa d’aquesta manera una temporada memorable i exigent des del primer dia.
 
Estava clar quin dels dos conjunts que hi havia al camp es jugava alguna cosa. Els tricolors van sortir més intensos i al minut dotze ja es van posar per davant. Sebas va realitzar una jugada personal per banda esquerra, superant diversos defenses que li sortien al pas i en arribar a la línia de fons va cedir enrera cap a Leo, que amb la canya a punt marcava el primer gol. Estaven endollats i només quatre minuts més tard arribava el segon. Sebas va pressionar la sortida de pilota de la defensa, que va permetre a Ludo fer-se amb l’esfèrica i etzibar un xut ajustat que acabava al fons de la xarxa. El partit estava encarat, però calia sentenciar. En la sortida d’un córner Sebas va fer lluir el porter. En un xut potent de Ludo el rebuig de Karim l’atrapava Leo, que assistia cap a l’àrea petita però sense trobar cap company, que permetia a Manel rebutjar. La primera part va ser plàcida per la superioritat local, que a més se sentien còmodes. Els lleidatans només van  rematar un cop a porteria en els primers 45 minuts. 
 
El panorama va canviar força en la represa. Precisament aquesta tranquil·litat que es vivia va fer que els tricolors perdessin intensitat. Unes mans d’Àngel dins l’àrea significava un penal que transformava Kuku al 57, que obria el partit i feia aparèixer els nervis entre els aficionats, que ahir sí que van respondre omplint les graderies d’Aixovall. A més l’Atlètic Alpicat guanyava al camp del CF Solsona. Amb contraatacs L’Albi aportava perill, i neguit als andorrans, que no aconseguien desfer-se de la rauxa visitant, que avançaven línies buscant l’empat. La pissarra va tornar a sortir en la sortida d’una falta servida per Jarabo, que passava a Ludo i aquest a Riera, que enviava el cuir al lateral de la xarxa. Les ocasions no es multiplicaven en cap de les àrees, però existia la incertesa de la mínima diferència en el marcador. L’àrbitre va allargar el matx, que va multiplicar l’agonia dels seguidors, que volien celebrar l’ascens. El xiulet final per fi es va produir, desfermant-se l’eufòria sobre el terreny de joc. El cava i els mantejos no van faltar.
 
Amb l’ascens a la butxaca l’entrenador, Justo Ruiz, va poder respirar amb lleugeresa després d’una temporada amb nivells màxims d’exigència. «Per aconseguir l’ascens hi ha molta feina al darrera i hem sabut superar moments complicats», indica el tècnic, que posa èmfasi a que «hem fet una temporada espectacular». Entre tot, «destaco la confiança dels jugadors, que han cregut sempre en el projecte», i pensa en el futur, on «intentem fer gran aquest club i que torni a una categoria que es mereix». El president, Lluís España, destaca que «els jugadors i els tècnics han fet una gran feina aquesta temporada», i no posa límits al pròxim projecte: «L’any que ve a veure si podem tornar a pujar i ser a Tercera».
 
Els jugadors estaven exultants. «Pujar és un èxit, però és més gratificant fent-ho sent campions», ressaltava Sebas Gómez, que ja pensa en el futur per tenir les màximes garanties a Primera: «Ara toca fer treball de despatx. La base està assentada i el grup humà és excepcional, estem tots molt units». Per la seva part Riera assenyalava que «ha estat una temporada dura. Des del començament hem estat obligats a guanyar cada partit», i que aquest ascens és un camí de llarg recorregut: «Som un club que representa un país. Aquest és un primer pas».

Comenta aquest article

PUBLICITAT