Una inauguració vista i no vista. Breu, sense discursos eterns, sense més coreografies que les de les dues cançons que van obrir i van tancar el show, a càrrec de Páll Óskar Hjálmtýrsson, qui també havia representat Islàndia a Eurovisió. 
 

La cerimònia que va obrir ahir a dos quarts de deu de la nit del Principat –dues hores menys a Islàndia– els Jocs dels Petits Estats 2015 es va estirar per poc més d’una hora. Va ser al Laugardalshöll Sports Hall, al pavelló on es jugaran les medalles de bàsquet, en la primera vegada que es viu sota cobert. Totalment diferent al que s’havia vist als actes inaugurals de les anteriors edicions. Amb un guió més enfocat per a la televisió que per a viure-la en directe.
 

Una conductora va fer un petit discurs per donar la benvinguda en un escenari com si fos d’un teatre, creat per a la ocasió a sobre del parquet. Allà va sonar la primera cançó amb ritme, escenificant tots els esports i acte seguit, un quart d’hora després de l’inici de l’acte, entrava en escena la delegació andorrana, que comparteix hotel amb Malta però que dina en el pavelló d’hoquei gel, transformat en menjador multitudinari per a totes les delegacions. Allà dinen i sopen. Tots. Esportistes i tècnics dels nou petits països. Amb el fondista Marcos Sanza al capdavant: «Era la primera vegada que feia de banderer i la veritat és que al principi vaig tenir una gran sensació de nervis. Amb la bandera a la mà les sensacions són diferents, és com si portessis tot un país... Ha estat una barreja d’alegria i orgull, un honor haver estat l’escollit per dur la bandera».

 

SANZA, EN ACCIÓ 

Andorra sempre és, per l’ordre alfabètic, el primer país en iniciar les inauguracions dels Petits Estats i ahir el pavelló, amb capacitat per a unes 3.000 espectadors, estava buit quan va aparèixer la delegació tricolor. «Ni te n’adones d’això. Al contrari, amb les càmeres de televisió penses que tothom et mira». Res de voltes al pavelló. Passeig per l’escenari de quinze metres com a molt, on Sanza va agafar el seu lloc en una cantonada, i la resta, a la seva cadira a la grada. Un quart d’hora més tard entrava Islàndia per tancar la desfilada de les nou delegacions. Sense rodejos.

 

PAS AL PEVETER

La festa al Laugardalshöll Sports Hall es va aturar amb l’entrada d’un vídeo que mostrava com es va fer el peveter. Una barreja de lava que es va treure de les entranyes de la illa i d’un bloc gegant de gel extret del mar –dos símbols del país nord-europeu– que ja estan exposats a la sortida del pavelló amb la flama olímpica dient: els Jocs dels Petits Estats tornen a brillar. 
 

Arribaven els moments finals de l’acte amb el discurs, per acabar, d’Ólafur Ragnar Grímsson, acte seguit tornava a aparèixer Hjálmtýrsson per posar el ritme de la música i tancava l’acte la conductora amb un «Enjoy the Games and welcome to Iceland». Gaudiu els Jocs i benvinguts a Islàndia.

 

GELABERT, AGRAÏDA

La recent nomenada ministra d’Esports, Olga Gelabert, va ser allà per representar el Govern andorrà i va admetre que «altres anys» les inauguracions s’havien caracteritzat per ser més espectaculars. Lluny de l’afany de crítica, però, Gelabert va indicar: «Trobo bé que sigui curta i senzilla. Representa el moment actual que es viu a Europa. Però ha estat entretinguda», va matisar, en la línia de Sanza: «És d’agrair per als esportistes que no es faci pesada».
 

Perquè el fondista afronta avui mateix els 5.000 metres. Gelabert, que torna avui mateix a la nit, aprofitarà la jornada per anar a veure el que pugui. «El primer dia [referint-se a ahir] han tocat reunions i avui vull estar amb els nostres esportistes», va deixar clar la ministra. 
 

Vòlei platja i Gimnàstica segur que anirà a veure’ls in situ. I si l’agenda li permet, també l’atletisme, on Sanza és un clar aspirant a pujar al podi. «Preparat vaig i per ganes que no sigui. No sé si podré penjar-me un metall però que lluitarem per això, podeu estar segurs».