PUBLICITAT

Andorra La Vella

La reconstrucció de la genealogia andorrana: «Una tasca faraònica»

Dos historiadors recullen les dades demogràfiques d’entre 1670 i 1830

Per E. J. M.

Els historiadors Valentí Gual i Jordi Buyreu i, de l’Arxiu, Susanna Vela.
Els historiadors Valentí Gual i Jordi Buyreu i, de l’Arxiu, Susanna Vela. | TONY LARA
Les petites dimensions de l’Estat andorrà i la gran quantitat de documentació conservada a l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) van fer pensar als historiadors Valentí Gual i Jordi Buyreu que reconstruir la genealogia andorrana entre 1670 i 1830, l’època moderna, seria una tasca relativament senzilla. La sorpresa ha estat que «la feina és faraònica», van confessar ahir. 
 
Els doctors en història van obtenir fa un parell d’anys la beca Cebrià Baraut de l’Arxiu per reconstruir les dades demogràfiques. «Ara estem buidant les dades de Sant Julià de Lòria», van explicar ahir al vespre en una conferència els progressos de la investigació. «Amb les mostres que tenim encara no podem extreure moltes conclusions». D’un estudi anterior ja es disposa del recompte numèric d’Encamp i d’Andorra la Vella. En total, «hem registrat unes 4.000 persones. Entre la meitat del segle XVII fins al 1830 creiem que comptarem unes 70.000 o 80.000 persones», van afirmar. Totes les persones localitzades s’introdueixen en una base de dades informatitzada que creua les informacions i permet reconstruir la genealogia d’Andorra. «La idea és que és una base de dades en permanent construcció», van afegir els historiadors, a la qual podran accedir tots els historiadors i «enganxar» tota la informació addicional que localitzin. «És l’únic Estat europeu on podem fer una recerca així», van destacar, «la reconstrucció de totes les famílies de les Valls d’Andorra és inèdit!».
 
Gual i Buyreu van aclarir que per fer la reconstrucció necessiten localitzar l’acta de baptisme, de matrimoni i de defunció d’una persona. En els primers anys, però, les dones no tenien cognom i els infants que morien no es registraven, fets que dificulten molt la recopilació de dades. Com a exemples, els historiadors van mostrar una acta matrimonial del 17 d’abril de 1788, entre Isidre Gaspar i Honesta Rosa Pintat, veïsn d’Aixirivall. També s’anomenen els progenitors de cadascun dels nuvis, tots difunts. Una altra acta presentada va ser la del baptisme d’una nena anomenada Maria Magdalena, filla de Bartumeu Tor i Eulàlia (sense cognom) , datada del 6 de juliol de 17000.
La feina «faraònica» continuarà fins aconseguir reconstruir el més fidelment possible qui era qui a l’Andorra de l’època moderna. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT