PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Donges: «Hem sortit de la recessió, ens estem recuperant»

Alemanya i Espanya empenyen el tancament de la crisi, segons un dels assessors d’Angela Merkel

Per M.C.

Juergen B. Donges i Xavier Torres, durant la compareixença desenvolupada ahir a la seu de MoraBanc.
Juergen B. Donges i Xavier Torres, durant la compareixença desenvolupada ahir a la seu de MoraBanc. | J.B./MoraBanc
El catedràtic emèrit d’Economia de la Universitat de Colònia, Juergen B. Donges, que, entre altres importants posicions dins de diferents institucions internacionals, va ser president del Consell Econòmic dels cancellers Kohl i Schröeder i que ara desenvolupa tasques d’assessorament per a l’actual cancellera, Angela Merkel, va defensar ahir en una ponència organitzada per MoraBanc que «hem sortit de la recessió definitivament» i que per tant «la recuperació està en marxa». Tanmateix, va matisar que la sortida de la crisi s’està donant a diferents velocitats a nivell continental, «heterogeneïtat ques suposa un problema per a la unió monetària», que no pot funcionar sinó és de manera sincronitzada. 
 
Sota el criteri de Donges, són Alemanya i Espanya els països que han afavorit la fi de l’estancament econòmic, en detriment d’Itàlia i França que, malgrat ser les altres dues grans potències de l’eurozona, «frenen el creixement econòmic per les discrepàncies que es donen entre el que diuen que faran al respecte d’aspectes fiscals i reformes estructurals i el que realment fan».
 
Aquest va ser el primer dels dos grans eixos en què es va bifurcar la compareixença «Diagnòstic econòmic del 2015: amenaces, reptes i oportunitats d’inversió a l’eurozona», en què, a més del prestigiós economista, també hi va intervenir el reconegut gestor de renda variable Xavier Torres.
 
El segon pilar en què se centrà la xerrada girava al voltant d’una de les principals preocupacions dels països europeus, qualificada per Donges com un factor que «té a Alemanya cansada»: Grècia. Sobre el país hel·lè, i en la línia sobre les diferències existents entre els membres de la comissió monetària, va explicar que Alexis Tsipras no pot exigir canvis en els reglaments europeus perquè «la democràcia que ell defensa no és la única que forma part» de la comissió. En aquest sentit, va esperar que Espanya no visqui una volta política a les properes eleccions generals del mes de novembre com la que va tenir lloc el passat 24 de maig. Per al catedràtic, una victòria d’esquerres suposaria un pas enrere en les reformes realitzades pel president espanyol, Mariano Rajoy, gràcies a les que, segons l’economista «el mercat internacional ha recobrat la confiança en el seu sistema». Encara en l’àmbit polític, i en una roda de premsa prèvia a la compareixença pública, va criticar la capacitat «dels sindicats i del PSOE de monopolitzar el tema dels drets dels treballadors»; al·legant que «parlar de la precarització del treball i de les retallades en els drets dels treballadors és un insult per als que es troben a l’atur». Així, va defensar que la proliferació de contractes fixes i indefinits en comptes dels predominants avui dia, els temporals, «suposa una barrera per a l’entrada de nous outsiders –aturats– al mercat laboral».
 
Sobre andorra/ Preguntat sobre la intervenció de Banca Privada d’Andorra, l’economista va defensar que la pregunta ha d’anar dirigida «al regulador», no a ell, «però que si l’han intervingut, per alguna cosa serà». També va defensar que, tot i que França és una de les quatre grans potències europees malgrat estar frenant el creixement, això no afectarà al turisme que es trasllada fins a Andorra perquè es tracta de vacances de proximitat i que s’aprofiten per a les compres.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT