National Geographic compleix 125 anys i per celebrar-ho ha organitzat una exposició amb una selecció de 150 fotografies que es podrà visitar gratuïtament fins al proper 23 d’octubre al Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria gràcies, també, a la Fundació Julià Reig. La revista és un referent mundial, el punt de trobada dels millors periodistes gràfics del món i una forma de viatjar, conèixer cultures i natura per a aquells qui no tenen el privilegi de poder-ho viure en primera persona. 
 

Tot va començar l’any 1888 a Washington, quan un grup d’intel·lectuals va considerar que calia un espai per difondre àmbits com la geografia i la ciència a nivell mundial. Des d’aleshores són centenars els fotògrafs, milers els recons explorats i milions les fotografies que s’han capturat. Com reconeixen els organitzadors, una de les tasques més difícils ha sigut la de seleccionar només 150 obres d’art fetes fotografia, però l’exposició aconsegueix que l’espectador sigui capaç de donar a la volta al món i a la història. 
 

Com si de la mateixa Gioconda de Da Vinci es tractés, el gran quadre de Sharbat Gula presideix una de les sales d’exposicions del Museu del Tabac. És gairebé impossible apartar la mirada, mentre la seva et persegueix reclamant atenció. L’any 1984 Steve McCurry va captar l’essència de la jove afgana en un camp de refugiats del Pakistan, i es va convertir en LA PORTADA amb majúscules, una icona de la revista National Geographic. 17 anys després va tornar a buscar-la. La nena havia canviat, era una dona, però seguia portant el món a la mirada. 
 

Tan rellevants i espectaculars són les imatges com les històries que guarden al darrera. Des de la més antiga, del 1909, on es veu el rostre de Robert E. Peary –membre de la que és considerada per la revista com la primera expedició en arribar al Pol Nord– fins a la més recent, del 2012, on es veu al director de cinema James Cameron després de completar el seu viatge en solitari al punt més profund de l’oceà: la Fossa de les Marianes, a 10 quilòmetres i mig de profunditat. A través de l’exposició es pot viatjar a l’Índia, Israel, Panamà, Kenya, les Filipines, Sri Lanka, les profunditats marines més desconegudes o els pics de les muntanyes més altes. Totes les fotografies estan dividides en àmbits, com Aire, Terra, Desastres naturals, Fauna, Ciència... i estan acompanyades de
la respectiva descripció, donant el reconeixement que mereixen els fotògrafs. 

 

Una de les parts més curioses és la que mostra els tres números en els quals Andorra va ser també protagonista de la revista. El primer reportatge es va publicar l’any 1918 (Una república única, on el contraban és una indústria), el segon al 1933 (Andorra – Museu de l’Europa feudal) i el tercer al 1949 (L’Andorra increïble). 
 

Per acabar el recorregut, a la cafeteria del Museu del Tabac es projecten tres documentals curts: un per recórrer els 125 anys d’història, un altre per mostrar les dificultats dels fotògrafs per captar les millors imatges, i el tercer on es resumeixen els projectes d’investigació de la revista.