La del tractament dels residus i el reciclatge és una de les carpetes més importants que acostuma a tenir sobre la taula el Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat. A Andorra es generen cada any més de 73.000 tones de residus, dels quals més de 5.000 tones corresponen a envasos que cal dipositar al contenidor groc per a la seva recollida selectiva i posterior tractament. Per exemple, l’any 2012 el país va reciclar el 70% del vidre i el 66% del paper i cartró i aquestes xifres han anat augmentant paulatinament. En el cas dels envasos, però, només en recupera el 14,5%, una xifra inferior als objectius europeus, equivalent al 22,5%. L’any passat es va registrar un 71% de recollida de vidre, un 64% de paper i cartró i un 17% dels envasos. 

 

Indicadors de 2014/ Els indicadors del exercici 2014, i presentats fa uns dies, mostra un nou augment. Durant el 2014, el 53% de les fraccions de paper, cartró, vidre i envasos s’han recollit de manera selectiva i s’han destinat al reciclatge. El Pla Nacional de Residus situa per al 2015 la recollida selectiva del vidre en el 80%, la del paper i cartró en el 75% i la dels envasos en el 25%. L’any passat aquests indicadors es van situar en el 72%, en el cas del vidre; el 62%, pel que fa al paper i cartró, i el 22% en envasos. 

Sílvia Calvó, Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, explica a EL PERIÒDIC que «A Andorra ha evolucionat molt el tema del reciclatge i la gent està cada cop més conscienciada. La primera recollida del vidre es va fer al 1998 i, des de llavors, les quantitats recollides de forma seleccionada han anat augmentant any rere any. A més, tindrem un salt generacional perquè s’ha incidit molt en l’educació d’aquest tema a les escoles i ens està arribant una generació que tindrà totalment integrat el no llençar tota la brossa i fer-ho de forma separada»

 

Què fem amb els residus?/ Al Principat es va començar relativament tard a realitzar activitats de recollida selectiva, respecte als països veïns i, en aquell moment, a Espanya o França ja feia anys que es realitzaven aquestes accions. Calvó argumenta que «Andorra va posar molts mitjans i, a diferència d’altres països, els comuns es van avenir a posar molts contenidors i, al cap d’un temps, es va obligar als grans productors, aquells que generen una gran quantitat de residus –hoteleria i restauració– a reciclar. D’alguna forma es va poder compensar la demora a practicar el reciclatge perquè es va anant recuperant el retard i, fins i tot, el país s’ha sabut avançar més respecte alguns països. Ja es pot afirmar sense por a equivocar-se que s’està, aproximadament, a nivell europeu». 

La ministra amplia el seu raonament i afirma que «ara estem incidint en els envasos, perquè es va començar a recollir més tard. Hi ha molta barreja de material dins del contenidor groc i s’ha d’explicar bé al ciutadà el que hi ha i perquè s’ha de fer. El cas del vidre és diferent, perquè és una fracció més fàcil d’identificar i a la brossa només ens queda només un 3’5% d’aquest material. Després s’ha de destacar la implantació de les deixalleries, la gran i la petita, on s’acaba de separar tot el que són residus tòxics i tota la resta que no ha d’anar a la brossa, com és el cas de la roba o les restes de petites obres». 

En principi, tots aquests residus han d’acabar de ser exportats per poder ser reciclats, perquè el reciclatge no es pot fer a Andorra per les dimensions del país i per una qüestió d’economia d’escala i, per tant, es porten fora amb gestors autoritzats, la majoria a Catalunya, i cada fracció segueix amb el seu procés de reciclatge. Per exemple, «el vidre es torna a fondre, torna a ser útil per fer ampolles, un paper que acaba a les papereres per tornar a convertir-se en paper i els envasos que passen pel centre de transferència que separa materials, com ara el plàstic o els metalls, els compacta i els envia a un centre on s’acaben de redistribuir als propis industrials que necessiten d’aquest material», explica la responsable del ministeri.