Els electors de Luxemburg va rebutjar massivament en referèndum la possibilitat de donar dret a vot als estrangers residents, una decisió que hagués estat històrica. Una mesura sense precedents que no va trobar el suport necessari a les urnes i que hagués pogut ampliar l’electorat en les eleccions generals fins a un 50%. El no va rebre un 78,02% dels vots i el Primer Ministre, el liberal Xavier Bettel, no va poder amagar la seva decepció assegurant que «el missatge és clar i ha estat ben entès. No és un èxit per als partits del Govern i respectem el resultat». A banda d’aquesta decisió, la jornada electoral d’ahir, de triple referèndum, també tenia dos fronts oberts: si es limitava a un màxim de deu anys els mandats dels ministres i si es reduïa en dos anys la majoria d’edat electoral i es fixava en setze. Tots dos plantejaments, tres si es compta el de l’extensió de vot a la població estrangera, van topar contra la voluntat majoritària del ducat que tampoc va donar suport a la reducció d’edat electoral (80,87% d’electorat va escollir el no) i a la limitació d’un màxim de deu anys als mandats dels ministres que van topar contra un 69,93% dels votants que van rebutjar el suport a la pregunta. D’aquesta manera segueix la regla de dinou anys del predecessor conservador i ara primer executiu de la Unió Europea, Jean-Claude Juncker. 

Els 244.382 electors, d’un total de 565.000 luxemburguesos, van respondre a aquestes tres propostes destinades a «modernitzar» el país, como ho va desitjar el mateix Bettel, escollit a finals de 2013. El tema divideix moltíssim a la població, que temien la dilució de la seva influència en la societat tenint en compte que els estrangers ja són indispensables en l’economia d’aquest país situat entre França, Bèlgica i Alemanya. Una quarta pregunta sobre si l’Estat havia o no de continuar pagant els sous de responsables de diferents religions va ser desestimada després d’un acord per instaurar una partida pressupostària per a finançar la vida religiosa. El Govern de Luxemburg va recordar que aquestes tres qüestions portades a referèndum té a veure amb l’elaboració d’una nova constitució. L’últim referèndum que es va celebrar a Luxemburg, el passat 2005, es va referir al tractat constitucional europeu i, en aquella ocasió d’ara fa deu anys, el 56,52 % dels electors va dipositar el seu vot a favor del text.