«La major lluita l’han liderat, de forma silenciosa i a través dels pocs mitjans de què disposen com a infants que són, les nenes que actualment formen part del Club de Gimnàstica d’Encamp». Són declaracions del portaveu de l’agrupació de gimnastes de la modalitat artística de la parròquia encampadana, Xavier López, qui ahir, acompanyat d’una de les entrenadores del club qui impulsava la mobilització, Yolanda Nebot, entregava al departament de tràmits de la casa comuna les 1.990 firmes recollides a favor de mantenir la sala de gimnàstica de què per ara disposen i, consegüentment, el trasllat de la sala de musculatura actualment ubicada a la planta subterrània del Complex Esportiu i Sociocultural de la vila.

L’objectiu, exposat per Nebot, és clar: «Poder contestar a una nena de set anys quan, en sortir de la darrera competició d’aquesta temporada, pregunta: ‘i ara què?’», tot esperant saber si el curs vinent podrà donar continuïtat al seu aprenentatge. L’organització de l’agrupació no pot, per ara, donar resposta a aquesta qüestió; «ens hem reunit amb la conselleria d’esports parroquial i, l’únic que se’ns ha contestat repetidament és ‘no ho sé’, acompanyat d’un encongiment d’espatlles». 

L’agrupació esportiva denuncia la voluntat del Comú d’Encamp de tancar la sala de gimnàstica artística per ubicar-hi el gimnàs. Lamenten, d’una banda, la manca de diàleg per part de l’organisme: «Els pares es van assabentar de la notícia mitjançant una filtració a la premsa; nosaltres (els encarregats de l’activitat) ho sabíem únicament un dia abans que el projecte s’entregués al Govern, malgrat fes gairebé un any que s’estudiava el trasllat del gimnàs». D’altra banda, asseguren no comprendre les justificacions que el conseller de Joventut i Esports encampadà, Jordi Rogel, els va exposar: «Se’ns va dir que cal ampliar el gimnàs», a més d’afirmar que el canvi d’ubicació és necessari perquè l’actual sala de musculació no disposa d’un sistema de ventilació, així com tampoc no hi entra llum natural, imprescindibles per als usuaris. Una de les mares present durant l’entrega compartia la seva incertesa: «Si els adults no es poden estar fent esport en una sala sense ventilació ni llum natural, com pretenen que ho facin els nens?». 

La finalitat inicial de l’administració comunal era prescindir de la sala de gimnàstica artística que ara utilitzaven 63 infants d’entre 3 i 14 anys per instal·lar-hi el gimnàs; aquest darrer mesura actualment 181 m², mentre que el nou espai on es vol traslladar és gairebé quatre vegades més gran. La inicial intenció de deixar d’oferir gimnàstica artístca va quedar enrere en donar-se les queixes per part de la ciutadania. La participació de dues de les aprenents, Eliana Gonçalves i Sandy Mas, als Jocs dels Petits Estats aquest mateix mes, «és una prova de que, tan malament, no ho estem fent», acreditava Nebot.

Fonts implicades en la realització del projecte de trasllat reconeixen manca de tacte per part del Comú, malgrat fer-se enrere en la intenció de tancar l’activitat per fer únicament un canvi d’ubicacions. No obstant, des l’àmbit comunal es defensa la necessitat de perpetrar l’intercanvi d’instal·lacions: Encamp vol convertir-se en territori de referència en el sector del turisme esportiu i, per a tal comesa, veu imprescindible disposar d’un espai de qualitat per als campus esportius que cada any fan estades al poble. És en aquest context en què s’ha de comprendre la remodelació del camp de Prada de Moles. Tot plegat s’emmarca en la meta de consolidar Encamp com a destí de turisme esportiu. La primera voluntat, segons fonts funcionarials implicades en el projecte de trasllat del gimnàs, era «incloure una nova sala de fitness en el pla de construcció de les pistes de tenis i de futbol». El pla presentat per part dels arquitectes no va tenir-lo en compte i replantejar-lo suposaria un sobrecost en la licitació de l’obra; es va optar per ocupar la sala de gimnàstica. En emprendre’s les queixes, l’alternativa presentada pel Comú va ser posar les nenes on actualment hi ha la sala de musculatura. Per contra, «aquesta no és una opció perquè és molt més reduïda que l’actual i s’hauria d’invertir en nou material, pel que no hi ha recursos», denunciava Nebot. 

Els portaveus de la recollida de firmes «toquen de peus a terra» i són conscients que probablement la recollida hagi estat en va. Tanmateix esperen, «com a mínim», que el departament competent «iniciï un diàleg i ens informi dels seus projectes», tot lamentant que «fins ara no se’ns ha tingut en compte».