PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El futbol va a l’alça

La victòria de la sub-21 se suma als ascensos aconseguits la temporada passada per diversos equips

Per JOAN JOSEP BLASCO

Aaron Sánchez lluita per una pilota aèria en el partit contra Lituània.
Aaron Sánchez lluita per una pilota aèria en el partit contra Lituània. | Tony Lara
Alguna cosa es mou en l’ambient futbolístic nacional. En aquest final de temporada s’han produït diferents ascensos en vàries categories, el que se li sumen els resultats obtinguts darrerament per les seleccions, com el de dimarts de la sub-21, aconseguint la primera victòria oficial. Els resultats estan arribant. De mica en mica, a comptagotes, però ho estan fent, el que porta a l’optimisme de cara el futur seguint la línia que s’està desenvolupant els darrers anys, des dels més petits de la base fins als sèniors.
 
No és fruit de la casualitat que aquesta passada temporada l’FC Andorra assolís l’ascens a la Primera Catalana, al que se li suma també l’ascens del juvenil de l’entitat. I que l’Enfaf cadet també pugés. O que seguint a nivell de clubs l’FC Santa Coloma l’estiu passat superés una ronda a la fase prèvia de la Lliga de Campions. Pel que fa a les seleccions «la sub-16 va treure quatre punts en la darrera fase, la sub-17 va perdre de forma ajustada amb seleccions molt més potents, i la sub-19 va ser competitiva amb també amb rivals molt més forts», remarca David Rodrigo, director tècnic de la Federació Andorrana de Futbol (FAF), destacant que «no havia passat mai», que quatre equips, el juvenil de l’FC Andorra i el cadet, infantil i aleví de l’Enfaf en una mateixa temporada disputessin la categoria Preferent, un fet que es produirà la pròxima campanya.
 
En els resultats obtinguts, com el darrer de la sub-21 contra Lituània, que comptava al terreny de joc amb 9 jugadors sub-19, «hi ha tot un treball darrera que a vegades no és visible per les derrotes que es produeixen. Però s’ha de tenir en compte com es produeixen aquestes. Hem passat de defensar els noranta minuts a buscar porteria». Darrera hi ha anys de preparació amb «la il·lusió posada per part de tots els entrenadors en el treball per a que es vegi reflectit en el resultat». 
 
Canvi d’imatge

L’arribada de Koldo Álvarez al capdavant de la selecció absoluta va portar a tenir un tarannà diferent. El que encara no han arribat són els resultats. En ocasions la imatge no ha estat l’esperada, però en la major part de partits s’ha vist a un conjunt més competitiu que en èpoques passades. A més en l’actual fase de classificació per l’Eurocopa ja suma tres gols, deixant enrera les darrers fases que havien acabat en blanc. Ara el combinat nacional s’atreveix a fer més coses i el fet de «poder marcar fa que sigui més vistós i apreciar-ho millor», remarca Koldo, que confia poder sumar encara algun punt en els quatre partits que resten.
 
Celebra que en categories inferiors l’evolució sigui evident, perquè ell és dels que confia en la saba nova, com s’ha demostrat en les últimes convocatòries. Hi ha una sèrie de jugadors que van entrant en la dinàmica d’entrenaments per preparar-los per donar el salt. Aaron i Rebés són els casos més evidents, al que se’ls sumen altres com Leo. L’entrada d’aquests futbolistes «fa que augmenti la competitivitat i això comporta que també pugi el nivell», provocant que els veterans i els que no ho són tant, no vegin el seu lloc garantit durant anys. «Són fornades que les hem d’aprofitar», assenyala el tècnic. La formació d’un jugador per a que arribi al seu màxim nivell és una cursa de fons. «Treballem molt en el dia a dia per a que doni els seus fruits i que tingui una continuïtat» i «no només s’han de mirar els resultats, sinó els esforços que fan tant els clubs com els entrenadors».
 
L’entrenador del moment

Dos dels èxits més recents de futbol nacional tenen a Justo Ruiz com a protagonista. És l’artífex des de la banqueta de l’ascens de l’FC Andorra i del primer triomf en la història de la sub-21. Aquest marcador contra Lituània «no és cap casualitat. És una de les circumstàncies del treball», assegura Ruiz, confiant que els seus pupils «segueixin treballant amb la humilitat que s’està fent». No es vol posar únicament la medalla a si mateix, sinó que aquest és «un premi de tots els entrenadors que treballen amb la base», permetent que «pugi el nivell. No només dels equips, sinó de les seleccions».
 
Però les victòries no són un fet habitual internacionalment i «malauradament no arriben els resultats que creiem que ens mereixem». La feina ha de tenir continuïtat: «No  ens podem quedar aquí. Ara hem d’assumir la responsabilitat i posar el llistó alt, sense baixar el nivell». I els jugadors necessiten seguir mostrant un alt rendiment de cara al futur, ja que «no treballem per guanyar només un partit. L’objectiu és que Koldo tingui un ventall molt més gran per escollir. Que hi hagi molta més competitivitat. Quan més jugadors vagin pujant, millor. Serà una senyal que ningú té el lloc assegurat i evitarà que ningú s’acomodi i vegin que els poden treure el lloc».
 
Fer les maletes

Amb un FC Andorra només a Primera Catalana, i una Lliga Nacional limitada, els joves que sobresurten necessiten sortir del país per seguir progressant. «L’ideal per jugadors que tenen cert nivell és que puguin sortir i tinguin l’oportunitat de competir a més alt nivell per adquirir maduresa», assegura Ruiz. I en aquests sentit la FAF posa el seu granet de sorra. «Els jugadors que volen i tenen qualitats per jugar fora del nostre país els facilitem al màxim per a que puguin fer-ho», exposa Rodrigo, remarcant que l’ens «paga la residència per intentar que sigui el menys problemàtic possible per als pares». És una invesió de cara al futur de la selecció absoluta, perquè els jugadors «poden jugar a divisió nacional o honor els ajudem per a que puguin jugar en una categoria superior i tinguin més competitivitat».
PUBLICITAT