Hi ha reptes personals en el món de l’esport, sense cronòmetres, ni marques personals, ni rivals, ni públic, que poden arribar a omplir més que la competició. Almenys això és el que li ha passat a Ruben Caminal, un atleta del CT Serradells de 46 anys que el dissabte passat es va aventurar a complir un projecte inèdit, a posar a la pràctica una idea que li rondava el cap des de feia un parell d’anys: una triatló des del nivell del mar fins el sostre d’Andorra. Amb localització, de Cambrils al cim del Comapedrosa. D’una tacada.
 

Això és inèdit principalment perquè la distància no és l’habitual. Amb 3,8 quilòmetres de natació, 180 de ciclisme i els 42,195 a peu d’una marató, l’ironman, que és el triatló més exigent avui en dia, és el que més s’assembla al repte de Caminal, amb 3,8, 200 i 15. La diferència, però, són els desnivells. No hi ha cap ironman que exhibeixi el contrast entre el mar i la muntanya amb tanta claredat.
 

Usualment les curses a peu són en pla, sobretot si són urbanes. Per això, quan va completar la travessa, va tenir clara una cosa: «Moltes vegades no ens parem a pensar. Hi ha molta gent que se’n va a l’altra punta del món per apuntar-se a una competició i no cal. Amb això he gaudit molt més que en qualsevol cursa que hagi fet», assegura el protagonista, qui fa anys que es dedica a la llarga distància i que acumula a les seves cames sis ironmans i «ni sé quants» triatlons curts, de tants que ha fet.
 

Sense la pressió del rellotge, Caminal va invertir 15 hores en completar el repte. Bé, 14 hores i 35 minuts. Va començar a les set del matí i vaig fer cim a les 21.35. «Això, mentalment, es prepara per acabar. Fer un ironman al ritme que m’he marcat és fàcil d’acabar però això no; tenia dubtes de si arribaria», reconeix. La seva dona, Loli Mellado, va ser l’únic acompanyant del primer a l’últim minut tot i que per començar, Caminal va fer el tram de natació en companyia del seu company dels Serradells Xavier Bargalló. 
 

En una hora i quart es va menjar els gairebé quatre quilòmetres del trajecte sense gaires problemes. Li esperaven ara els 200 en bici fins a Arinsal, on van sorgir diverses complicacions, tal i com va explicar: «A l’inici feia vent i si no tens cap altre acompanyant, pateixes». Així que sí, va tocar serrar les dents i mirar endavant fins que va abandonar el litoral. Va creuar Montblanc, Tàrrega i en arribar a Pons, de nou un altres suplici: «Era migdia i feia una calor brutal. Però ja et sents a prop d’Andorra i això encoratjava a seguir», va rememorar.
 

Set hores va necessitar el campió veterà de Catalunya de duatlons en superar els –també cal dir-ho– gairebé 1.500 metres de desnivell fins plantar-se a Arinsal, on es va calçar les sabatilles per afrontar l’última part. La més complicada. «La que em feia tenir dubtes de si seria o no capaç d’acabar», segons va raonar. Perquè li esperaven 15km més amb uns 1.600 metres de desnivell més fins arribar als 2.943 del Comapedrosa. L’acompanyarien Andres Herrera, i la seva dona, també una esportista nata. Van ser cinc hores més, que haurien de ser un infern, però que va ser tot el contrari: «En tot el trajecte, no va haver-hi ni un moment en què em plantegés la retirada. Feia un clima perfecte, ideal per tenir una arribada preciosa. I després de gairebé quinze hores, així va ser...». Això sí, després va tocar baixar, cosa que es va fer molt dur.
 

Caminal va poder complir un repte personal de superació que tenia al cap des de feia més de dos anys, quan pujant el Comapedrosa se li va acudir fer aquest nou format de mar i muntanya. I va decidir complir-lo quan no fa ni un mes es va suspendre pel vent l’ironman de l’Ampolla corresponent al repte 226. «Allò va ser el detonant. I he aprofitat el pic de forma», argumenta.
 

Ahir mateix, Caminal tornava a la vida normal. Així que, per suposat, va entrenar per preparar-se de cara al mes vinent, que té un altre ironman. Perquè de reptes com aquest no en té. Almenys de moment. Perquè ell va voler mantenir aquest repte en secret però ara que l’ha fet, qui sap si algú copia aquest nou format, el mar i muntanya, i Caminal s’apunta a fer-la. Ara bé, ja no serà el mateix. Pel mig hi hauran cronos, rivals, classificacions i tot el que acaba convertint en corrent allò que era especial.