Una tradició arrelada de fa més de 60 anys. Disbauxa, diversió i festivitat per celebrar la revetlla de Sant Joan, una de les diades més esperades per totes les parròquies del Principat. I és que com cada any, tot va començar amb la protagonista de la jornada, la Flama del Canigó. Doncs pocs minuts després de la una del migdia, aquesta arribava a Sant Julià, la parròquia amfitriona d’aquesta edició, després de ser portada pels monitors d’AINA fent un llarg recorregut pels Pirineus. 
 

Tot i el mal temps del matí, la Flama va aguantar el temporal i va arribar encesa a la Plaça del Consell, on el síndic  general, Vicenç Mateu Zamora, el cònsol major de la parròquia, Jordi Minguillon i altres autoritats institucionals, esperaven impacients per posar l’inici a la festa i repartir la Flama entre les set parròquies.
 

Però els altres protagonistes de la jornada, van ser els propis fallaires, doncs aquest any, el grup ha presentat una candidatura davant de la Unesco per ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Davant aquest fet, la cònsol major de Sant Julià, Montserrat Gil, es va mostrar molt orgullosa de poder exercir com a parròquia amfitriona i «estaríem eufòrics si al finals d’any aconseguíssim entrar dins del patrimoni de la humanitat». Per la seva banda, el president dels fallaires, Santi Sánchez, va mostrar també la seva gratitud i el desig de ser escollits patrimoni, «però si al final la resposta és negativa, tampoc passa res, nosaltres hem de continuar treballant i tirant endavant les falles per a que segueixi sent una gran tradició». D’aquesta manera, i amb paraules d’ànim i germanor, Sánchez finalitzava el discurs que cada any el president dóna per mostrar la gran tasca i tot el suport que reben els fallaires. Doncs és un grup «molt acollit i dels que ens sentim molt orgullosos», va comentar un espectador. 

I és que des dels més petits fins als més grans, el sentiment d’estima de pertànyer als fallaires, és un fet palpable. A més, aquest any, durant la rebuda de la Flama del Canigó a la Plaça del Consell, es va retre homenatge als fallaires més ancians. Doncs els integrants més petits, van lliurar un documental del ‘Camí del foc’ als padrins, on es mostrava l’actuació i l’evolució de la tradició fallaire explicada pels propis ancians homenatjats. 

Aquest fet, segons va explicar Sánchez, «mostra el relleu generacional que la tradició recull». 
 

D’altra banda, i seguint amb els actes de cada any, es va procedir a fer el reemplaçament dels fallaires major i menor. I és que durant l’any 2015-2016, el nou fallaire menor serà Aleix Garreta, que es va mostrar «molt orgullós de passar a ser el capdavanter dels fallaires petits». Pel que fa al fallaire major, Sánchez va passar a adquirir el càrrec, i si ja «és indescriptible ser president dels fallaires, arribar a ser el fallaire major, és el punt culminant, estic molt content de formar-ne part». I a part de les tasques que Sánchez ja desenvolupa, el nou càrrec implica «portar la batuta durant el dia de la cremada i implicar-se molt més en l’organització de la festa de l’any vinent». 
 

Per finalitzar l’esdeveniment, la presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabandes, i altres membres dels fallaires d’Andorra la Vella, van repartir coca i moscatell, «elements típics de la revetlla».
 

 

Per la seva part, més de 170 padrins i padrines es van aplegar ahir a la tarda a la Sala Àgora per celebrar la revetlla de Sant Joan. L’esdeveniment, organitzat conjuntament entre el Servei de Cases Pairals del Departament Social i la Comissió de Festes de la gent gran d’Andorra la Vella, va donar el tret de sortida amb l’actuació del duet ‘Eufòria Musical’. 
 

Posteriorment, i sota l’alegria de tots els assistents, es va oferir un berenar tradicional amb la coca de Sant Joan i el moscatell. On el cònsol major, Jordi Minguillón, va aprofitar per desitjar una bona revetlla a tots els presents i felicitar els Joans i Joanes allà presents. A més, el cap d’equip de la Casa Pairal d’Andorra la Vella, Cristian Asensio, va destacar que aquesta festa és «el preludi perfecte per donar la benvinguda a la festa i passar unes bones jornades de germanor».