PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Jordi Trias carrega contra Francesc Solana

El pivot català es planteja el futur després de la seva marxa del MoraBanc i fins i tot pensa en la retirada

Per JOAN JOSEP BLASCO

Lampe cobreix l’entrada de Trias en la passada final de la Lliga Catalana contra l’FC Barcelona.
Lampe cobreix l’entrada de Trias en la passada final de la Lliga Catalana contra l’FC Barcelona. | Tony Lara
Marxa amb mal regust per com s’han desenvolupat els esdeveniments. El BC MoraBanc Andorra anunciava diumenge que Jordi Trias no seguiria vinculat a l’entitat. L’ala-pivot gironí se’n va dolgut pel tracte rebut, especialment pel director general de l’entitat, Francesc Solana, que considera que no ha estat sincer amb ell. Després d’un dies de reflexió, prendrà una decisió sobre el seu futur. Sobre la taula fins i tot està l’opció de retirar-se. No descarta res les pròximes setmanes.
 
L’actual MoraBanc no s’enten sense el gra de sorra aportat per Trias. Va venir per liderar un projecte, a LEB Or, que havia de significar donar el salt definitiu a la Lliga Endesa i retornar l’entitat a la màxima categoria quasi dues dècades després d’haver estat per darrer cop. «Em van venir a buscar per fer un projecte per pujar a l’ACB. Vaig venir perquè vaig veure que podia ser feliç, perquè no era una qüestió de diners. Em vaig guiar per l’instint», assegura Trias. El seu rendiment va anar a més i a més d’assolir l’ascens i la Copa Príncep, va ser designat com a millor jugador de la temporada: «Vaig tenir un primer any molt bo, amb un rendiment excel·lent. L’equip també va estar a un gran nivell».

Però les coses posteriorment no van anar com li hagués agradat i tot va acabar desembocant en la seva marxa aquest estiu. Entremig van anar succeint-se esdeveniments, alguns gens esperats, com rebre recentment la confirmació que no seguiria, quan Solana s’havia compromés a que seguís formant part de l’equip un any mes. «No m’ho esperava. Fa dos mesos em va dir que em volia renovar, que sóc un home de club i que continuaria. M’ha dolgut que hagi estat d’aquesta manera». Del director general és de l’únic que en té queixa, perquè l’entrenador, Joan Peñarroya, «sempre m’ha respectat molt» tot in que no l’hagi fet jugar, mentre que amb el president, Gorka Aixàs, «sempre he tingut un tracte excel·lent». De l’actitud de Solana n’està decebut, ja que «em va oferir la renovació i després m’assegura que l’havia malinterpretat. Diu coses que no són certes».
 
Convidat a marxar

Acabada la temporada de l’ascens va començar a veure que no tot tindria el camí que tenia plantejat. Aquell estiu va rebre quatre ofertes de conjunts de l’ACB. CAI Saragossa, Bilbao Basket, Baloncesto Sevilla i UCAM Murcia van tractar d’incorporar-lo per reforçar les seves plantilles, però Trias tenia la clara convicció de quedar-se al Principat. No només pel projecte, sinó perquè el seu contracte quedava directament renovat amb l’ascens confirmat. La sorpresa del jugador va ser quan Solana li va dir que acceptés la proposta aragonesa i que fitxés pel CAI: «Em va assegurar que creia que havia d’anar-hi, que era el millor per a mi. Allí vaig veure que hi havia alguna cosa que no rutllava».
 
Va ser tota una sorpresa. No podia entendre com després del que va significar la seva actuació pel retorn a la Lliga Endesa, des del club se li obrís la porta per marxar. «Pensava que a l’ACB seria un jugador també important i clau en el nou projecte, però ràpidament vaig veure que no». Posteriorment, a la Lliga Catalana, les seves sospites es concretaven perquè «entreva en la penúltima rotació». Però el seu paper cada cop es va anar diluint més a mida que passaven els mesos. «Estava enfadat pel meu rol a l’equip», i fins i tot es va reunir amb Peñarroya i Solana. Quan es va quedar algun partit sense jugar, el director general fins i tot va fer públic que era perquè no havia estat amb l’actitud adequada durant la setmana a l’hora d’exercitar-se per preparar el partit. Trias nega qualsevol tipus de manca d’actitud en les sessions de preparació: «Tinc una trajectòria de quinze anys al màxim nivell i en els entrenaments sempre he estat bé».
 
Traït i dolgut

El comiat no és gens com li hagués agradat al gironí. «Em sento com si jo hagués complert la meva meitat del pacte i ells no ho han fet. Me’n vaig dolgut. No s’han complert les expectatives que hi tenia posades», exposa, el que comporta que amb Solana «m’he sentit traït, dolgut i estic molt enfadat». Sobretot per tot el que ha donat pel club, i per l’aposta que va fer en el seu dia per venir a Andorra: «No he rebut el que em pensava que em tocava». Del que no renuncia és del suport i l’estima que ha rebut durant les dues temporades al MoraBanc: «Em quedo amb un gran record d’Andorra i la seva gent». A més, a la plantilla i el cos tècnic deixa amics, «gent fabulosa i a la que molts els trobaré a faltar».
 
Pensa en la retirada

El futur més immediat és del tot incert. Trias no té ganes de moure’s de Catalunya per seguir jugant, per ser a prop de la família, ni la seva intenció és tornar a jugar a LEB Or. La situació actual encara és fresca i necessita situar-se, pel que vol conèixer quin és el panorama esportiu que se li presenta al davant i valorar que és el que li convé. Amb el seu agent comprovarà quines són les opcions que se li presenten. Però fins i tot, amb 34 anys, es planteja la retirada i posar fi a la seva carrera esportiva després d’haver guanyat tots els títols possibles a nivell de clubs: «Tot m’ha vingut de sobte. Hagués estirat un any més si m’hagués quedat a Andorra. No tinc molt clar el que faré, si continuar jugant i bé plegar. No descarto el retirar-me».

Comenta aquest article

PUBLICITAT