LA MASSANA
El bestiar se’n va de vacances a Setúria
Els ramaders de la parròquia de la Massana es troben a les pastures per celebrar la benedició dels animals i l’herba
Conta la llegenda que la gent de la Massana i els seus veïns d’Ós de Civís (o de Tor, segons qui la narra) es disputaven les pastures de Setúria. Per solucionar-ho van fer lluitar dos homes: els d’Ós (o Tor) van enviar un forçut, i els andorrans, un home escarransit. La baralla la va guanyar el massanenc, que va esmeligar el contrincant, per això, la vall de Setúria també se la coneix com el serrat de Meligar o el serrat de l’Esmeligat.
La vall de Setúria és, cada any, des de fa dècades –o segles?–, l’escenari d’una festa popular en què el bestiar i les herbes són beneïdes pel mossèn de la parròquia. «La tradició es va perdre i cap a mitjans dels anys 70 es va recuperar la celebració, quan era cònsol Albert Gelabert», recordava ahir l’exveterinari –i pou de ciència– Casimir Arajol. «Les vaques es baixen a meitat d’octubre perquè la Fira era sempre el 27 d’octubre i el bestiar es portava per vendre’s. Ara, la Fira és només d’exposició i concurs», va matisar.
Els ramaders de la Massana pugen cada juny el bestiar –vaques, cavalls i ovelles– a pasturar a les muntanyes de la parròquia. Un dels pagesos comentava que el seu bestiar «va pujar a la vall de Setúria el 20 de juny, on pasturarà fins a mitjans d’octubre. Una vaquera ens guarda tot el bestiar». La vaquera és, des de 1982, la Rosa Vidal, de Tor, que s’està a Setúria entre juny i octubre –«si no neva abans»–, per tenir cura de tots els caps de bestiar: «Vigilo el bestiar, si estan malalts, si han de parir, etcètera», va explicar. Vidal vetllarà tot l’estiu pels 315 caps de bestiar que hi ha a Setúria, i també anirà a fer una ullada de tant en tant al que pastura a Comallemple, uns 90 animals. «Si el temps acompanya tens molt de guanyat, perquè si no plou s’asseca tot i va malament, si neva les vaques volen marxar... És molt esclau! No tens cap dia de festa, cal tenir molta paciència», va confessar la pastora. La resta de l’any, Vidal s’està a Sispony, on també cuida bestiar.
Celebració popular
La calorada d’aquest dies va permetre celebrar la benedicció i la costellada popular a Setúria ja que molts anys el mal temps obliga a anar a dinar sota cobert. La festa és un dia de trobada de tots els ramaders de la parròquia, als quals els acompanyen molts veïns i autoritats. «Vinc cada any! No podem fallar mai, plogui o faci sol. Ens trobem tots, el mossèn beneeix... És molt simpàtic», va assegurar la Victorina. «No tenim bestiar per beneir, però és molt bonic de veure. És una tradició i si no pugem els del país, qui pujarà?», va comentar la Josepa. «La muntanya de Setúria és... No n’hi ha dos! És un somni, i quan hi ha bestiar encara és més bonica. No me’n canso mai de venir. El meu pare, que era el ferrer del bestiar, va pujar fins als 100 anys!», va afegir.
La cita amb Setúria és una tradició que passa de generacions a generacions. El ramader Guillem Areny Areny, de Cal Teixidó, mantenia ahir: «Vinc cada any, i vindré mentre visqui! He pujat a la muntanya amb el bestiar des dels 9 anys, i ara en tinc 85». Sobre el dinar, Areny va puntualitzar que «ara ho paga el Comú, però antes ho fèiem a les bordes i quan havíem acabat el repàs passava un del Comú a recollir 2 o 3 pessetes». Actualment, la corporació massanenca convida tots els assistents a dinar: «La celebració és un homenatge als ramaders», va destacar el cònsol major de la parròquia, David Baró. L’àpat, una amanida i carn a la brasa, carn de qualitat.
Precisament, el responsable del Segell de Carn de Qualitat del departament d’Agricultura, Valentí Casals, no es va perdre l’esdeveniment. «Tot el bestiar d’Andorra porta el segell, pràcticament el 100% dels ramaders hi estan inscrits, en total, unes 40 explotacions agrícoles», va detallar. A Andorra hi ha uns 1.200 caps de bestiar boví, dels quals se’n comercialitzen uns 800. El Segell de Carn de Qualitat també ha iniciat la comercialització de carn de cavall, amb uns 40 equins sacrificats.
La vall de Setúria és una de les unitats pastorals de la Massana, juntament amb Comallemple, Comapedrosa i Pla de l’Estany. «Des de fa quatre anys seguim un pla estratègic de gestió de les unitats pastorals per assegurar la biodisponibilitat de la qualitat i quantitat de les pastures per a tots els ramats», va explicar la consellera Jael Pozo. «Setúria és la més sensible. Fa sis anys que hi vam detectar una sobrecàrrega ramadera i la controlem, i hi ha un límit de caps de bestiar que hi pasturen». La mesura ha de preservar la magnífica vall de Setúria.
La vall de Setúria és, cada any, des de fa dècades –o segles?–, l’escenari d’una festa popular en què el bestiar i les herbes són beneïdes pel mossèn de la parròquia. «La tradició es va perdre i cap a mitjans dels anys 70 es va recuperar la celebració, quan era cònsol Albert Gelabert», recordava ahir l’exveterinari –i pou de ciència– Casimir Arajol. «Les vaques es baixen a meitat d’octubre perquè la Fira era sempre el 27 d’octubre i el bestiar es portava per vendre’s. Ara, la Fira és només d’exposició i concurs», va matisar.
Els ramaders de la Massana pugen cada juny el bestiar –vaques, cavalls i ovelles– a pasturar a les muntanyes de la parròquia. Un dels pagesos comentava que el seu bestiar «va pujar a la vall de Setúria el 20 de juny, on pasturarà fins a mitjans d’octubre. Una vaquera ens guarda tot el bestiar». La vaquera és, des de 1982, la Rosa Vidal, de Tor, que s’està a Setúria entre juny i octubre –«si no neva abans»–, per tenir cura de tots els caps de bestiar: «Vigilo el bestiar, si estan malalts, si han de parir, etcètera», va explicar. Vidal vetllarà tot l’estiu pels 315 caps de bestiar que hi ha a Setúria, i també anirà a fer una ullada de tant en tant al que pastura a Comallemple, uns 90 animals. «Si el temps acompanya tens molt de guanyat, perquè si no plou s’asseca tot i va malament, si neva les vaques volen marxar... És molt esclau! No tens cap dia de festa, cal tenir molta paciència», va confessar la pastora. La resta de l’any, Vidal s’està a Sispony, on també cuida bestiar.
Celebració popular
La calorada d’aquest dies va permetre celebrar la benedicció i la costellada popular a Setúria ja que molts anys el mal temps obliga a anar a dinar sota cobert. La festa és un dia de trobada de tots els ramaders de la parròquia, als quals els acompanyen molts veïns i autoritats. «Vinc cada any! No podem fallar mai, plogui o faci sol. Ens trobem tots, el mossèn beneeix... És molt simpàtic», va assegurar la Victorina. «No tenim bestiar per beneir, però és molt bonic de veure. És una tradició i si no pugem els del país, qui pujarà?», va comentar la Josepa. «La muntanya de Setúria és... No n’hi ha dos! És un somni, i quan hi ha bestiar encara és més bonica. No me’n canso mai de venir. El meu pare, que era el ferrer del bestiar, va pujar fins als 100 anys!», va afegir.
La cita amb Setúria és una tradició que passa de generacions a generacions. El ramader Guillem Areny Areny, de Cal Teixidó, mantenia ahir: «Vinc cada any, i vindré mentre visqui! He pujat a la muntanya amb el bestiar des dels 9 anys, i ara en tinc 85». Sobre el dinar, Areny va puntualitzar que «ara ho paga el Comú, però antes ho fèiem a les bordes i quan havíem acabat el repàs passava un del Comú a recollir 2 o 3 pessetes». Actualment, la corporació massanenca convida tots els assistents a dinar: «La celebració és un homenatge als ramaders», va destacar el cònsol major de la parròquia, David Baró. L’àpat, una amanida i carn a la brasa, carn de qualitat.
Precisament, el responsable del Segell de Carn de Qualitat del departament d’Agricultura, Valentí Casals, no es va perdre l’esdeveniment. «Tot el bestiar d’Andorra porta el segell, pràcticament el 100% dels ramaders hi estan inscrits, en total, unes 40 explotacions agrícoles», va detallar. A Andorra hi ha uns 1.200 caps de bestiar boví, dels quals se’n comercialitzen uns 800. El Segell de Carn de Qualitat també ha iniciat la comercialització de carn de cavall, amb uns 40 equins sacrificats.
La vall de Setúria és una de les unitats pastorals de la Massana, juntament amb Comallemple, Comapedrosa i Pla de l’Estany. «Des de fa quatre anys seguim un pla estratègic de gestió de les unitats pastorals per assegurar la biodisponibilitat de la qualitat i quantitat de les pastures per a tots els ramats», va explicar la consellera Jael Pozo. «Setúria és la més sensible. Fa sis anys que hi vam detectar una sobrecàrrega ramadera i la controlem, i hi ha un límit de caps de bestiar que hi pasturen». La mesura ha de preservar la magnífica vall de Setúria.