El titular d’Administració Pública, Transport i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, considera que «la millor forma de comunicar l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell amb el país seria via helicòpter, segurament», vist que és «la forma de comunicació més ràpida possible i una alternativa a la carretera quan hi ha complicacions de trànsit i es produeix un obstacle» per arribar de les instal·lacions aeroportuàries fins al Principat. La possibilitat d’establir una línia regular entre l’aeroport d’Andorra i l’Estat va ser plantejada ahir en una comissió legislativa d’economia on l’optimització de les línies interurbanes i del bus exprés, juntament amb la matèria concernent al transport aeri van suscitar un major interès per part dels consellers membres.
 

La presentació dels punts focals de la cartera davant dels consellers generals va plantejar la primera novetat respecte dels projectes clau ja presentats davant la premsa el passat 22 de juny: el primer reglament que desenvoluparà la Llei dels transports per carretera aprovada el gener d’aquest any afectarà el sector dels taxis. El departament encapçalat per Alcobé ja ha posat en marxa la creació d’una normativa amb què es té l’objectiu de regular les tres centrals de taxi actualment existents per tal «que sigui més operativa». 
 

En aquest sentit, la directora de Transports de l’Executiu, Irene González, explicava que la voluntat del reglament «és millorar el sistema de reserves» tot «desvinculant-la de les associacions» per tal que funcioni de forma més efectiva. La normativa, pel desenvolupament de la qual ja s’han establert intercanvis «positius» amb dues de les agrupacions, cerca fer més eficient el servei tot unificant-ne la centraleta, així com «ajustar-se a les noves tecnologies».

 

Transport públic/ Un dels aspectes més qüestionat un cop finalitzada l’exposició dels principals projectes que Alcobé ha de conduir els propers quatre anys, van ser els preus del transport públic així com la qualitat del servei, dues vessants en què el sector coixeja. La primera pota, tocant al cost dels viatges entre parròquies amb autobús, no va donar lloc a debat: el preu dels bitllets oscil·la en funció del dels carburants, que obliguen a mantenir el llindar actual perquè que el transport sigui públic no implica «que hagi de ser deficitari». La posada en dubte per part dels consellers que realment el servei sigui públic, vistos els preus, va portar a Alcobé a recordar les ajudes a què es pot acollir qualsevol ciutadà a través de Benestar.
 

Les línies interurbanes i la de bus exprés, d’altra banda, es troben actualment sotmeses a diagnosi per tal «d’aplicar millores de cara al setembre del 2016» que haurien d’implicar una major puntualitat, la supressió o trasllat de parades actualment ineficients o la incorporació d’informació útil en les mateixes. No obstant, i a instància dels plantejaments de l’oposició a favor de la creació de línies directes entre parròquies altes i Sant Julià de Lòria, per exemple, va deixar poc lloc a aquesta probabilitat tot recordant l’intent frustrat de comunicar Encamp amb la Massana amb la Línia 7 ja elidida. Va ser la manca d’èxit de la iniciativa el que va portar a Alcobé a reconèixer que «el túnel dels Dos Valires no ha donat el resultat que esperàvem» posant xifres sobre la taula: mentre el túnel del Pont Pla hi circulen diàriament 6.000 vehicles, només 2.000 empren la comunicació entre la Massana i Encamp. 
 

L’anàlisi dels terrenys de la Borda Nova, a l’inici de la Comella, segueix el seu curs, però malgrat «és una zona molt indicada», sembla que el cost, que estudis preliminars situen entre  els nou i els 15 milions d’euros –així com la complexitat del terreny–podria portar a cercar una alternativa.

L’Administració pública va gestionar 92.558 tràmits durant el transcurs del darrer exercici/ El servei de Tràmits del Govern va gestionar, durant el transcurs de l’exercici 2014, un total de 92.558 processos. Aquesta xifra, feta pública ahir pel ministre de l’Administració Pública, Jordi Alcobé, durant la presentació de les línies mestres de la seva cartera per a la legislatura vigent, no inclou les administracions pertinents a l’agència tributària, com tampoc les del departament d’immigració.

A l’òrgan governamental es poden desenvolupar un total de 490 tràmits, dels quals 38 són els més freqüents. Dins d’aquest grup, una vintena de gestions són les que generen major necessitat d’acudir al servei del Govern. La digitalització d’aquests 20 procediments serà prioritària en el projecte d’optimització d’aquest servei en què es troba immers l’Executiu i que ja va ser estrenat el passat 29 de juny. Aquesta primera fase, que ja permet consultar l’historial de tràmits i vehicles o els deutes pendents amb l’administració tant comunal com governamental,  per exemple, serà ampliada aquesta tardor i s’espera que el 2016 estiguin digitalitzats, com a mínim, els 20 tràmits més voluminosos. Per accedir a ‘http://e-tramits.ad’, l’usuari ha de sol·licitar la seva contrasenya gratuïtament.