Un veí d’Andorra la Vella ha estat denunciat per haver ofegat una dotzena de gats de carrer. L’home, que viu en una borda, havia ideat un sistema per capturar els felins i, després, ofegar-los dins d’un cubell ple d’aigua. L’entitat Laika va rebre l’avís, ho va verificar i ho va denunciar a la Policia. A l’home, se li ha obert un procés judicial a la Batllia. Amb tot, com a molt, a aquest assassí de gats només li caurà una multa ja que el maltractament als animals no està tipificat com a delicte penal, sinó tan sols una contravenció penal, amb multes de fins a 12.000 euros.
 

Farts que maltractadors com aquests quedin impunes, els membres de Laika han iniciat una campanya de sensibilització perquè fer mal greument –matar, torturar– a un animal s’inclogui dins del codi penal i es castigui amb penes de presó, com passa en els països veïns: a Espanya, se sanciona amb condemnes d’entre sis i 24 mesos de presó, i a França, entre sis i 36 mesos. «Volem que el codi penal introdueixi els casos més greus», argumenta el president de Laika, Josep Mas, «com matar de sed o de fam un animal, maltractar-lo greument, abandonar-lo en un lloc perquè sigui atropellat, matar-lo d’un tret, enverinar-lo o posar paranys il·legals que els mutilen les potes». 
 

La llista dels horrors és esborronadora, però els càstigs són «insuficients». Els casos comentats per Mas no són suposicions: «Alguns caçadors maten amb un tret els gossos quan ja no els serveixen. De fet, els cans que hi havia abans a la gossera de la Comella, potser fa 15 anys, van ser sacrificats amb trets d’escopeta», lamenta. «També s’han donat casos de paranys il·legals i a Andorra és molt habitual que els animals siguin emmetzinats», afegeix compungit.
 

«Els ho devem. El maltractament animal ha de ser un delicte penal. Potser si s’hi inclou serà dissuasiu», argumenta Mas. «Volem conscienciar els parlamentaris perquè s’inclogui en una reforma del codi penal», conclou.

 

PROHIBICIONS PER REGISTRAR ANIMALS / Mentre Laika inicia la batalla per aconseguir que el maltractament animal sigui un delicte penat amb la presó, el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat ha anunciat que treballa en la modificació de la llei de tinença d’animals, de manera que una persona que hagi estat denunciada o s’hagi comprovat que ha maltractat animals quedi registrada i no pugui tenir cap animal, és a dir, que no el podrà registrar amb un xip perquè tindrà prohibit tenir cura de qualsevol bèstia.
 

D’altra banda, el febrer passat, el Govern va aprovar el reglament de classificació i establiment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic per a animals domèstics i les condicions que han de complir les instal·lacions. La normativa és conseqüència del desplegament de la Llei 13/2012 de tinença i protecció dels animals i de la reivindicació continuada de les associacions i entitats de defensa dels animals per vetllar pel seu benestar físic. 
 

El reglament inclou els animals de companyia, no els salvatges, que estan protegits per una norma específica, ni els criats per obtenir-ne productes. Les instal·lacions i els espais públics i privats on convisquin cinc o més animals domèstics (inclosos en aquesta categoria gossos, gats i cavalls de lleure) tenen dotze mesos per adaptar-se al reglament.
 

El reglament estableix les condicions mínimes en què han de viure els animals en funció de la seva mida i que han de disposar d’una zona de repòs coberta i una zona d’esbarjo. Les instal·lacions tenen un any de termini per adaptar-se a la norma i, a partir del febrer del 2016, començaran les inspeccions. El règim sancionador inclou multes de 300 a 3.000 euros segons la gravetat de la infracció. 

Tots els felins amb xip per evitar sacrificis

L’associació protectora dels animals Laika ha emès un recordatori a totes aquelles persones que tinguin un animal domèstic a casa, especialment gats, però també gossos i fures: «Segons la Llei de tinença i de protecció d’animals aprovada pel Govern el 12 de juliol del 2012, tot animal que tingui un propietari ha d’estar xipat i ha de tenir el seu corresponent passaport identificatiu. El xip és molt necessari per a la identificació de l’animal en cas de pèrdua, per poder contactar el seu propietari i per efectuar un cens actualitzat del nombre d’animals presents a les llars andorranes».

Laika recorda que, «amb la posada en marxa del nou protocol de gats de carrer, qualsevol gat que es capturi i no estigui xipat, estarà inclòs en la categoria de gat errant i, per tant, estarà considerat gat sense propietari reconegut». Si a un gat considerat errant se li practica l’anàlisi de sang en una clínica veterinària, com indica el protocol, i el felí dóna positiu en leucèmia o en immunodeficiència felina, s’haurà d’eutanasiar. Les dues malalties són altament contagioses a altres felins i mortals quan es desenvolupen. Laika insisteix en la necessitat d’identificar legalment el gat perquè li pot salvar la vida.