La forta tempesta que va descarregar dimarts a la tarda va arribar a acumular a les zones altes de les muntanyes lauredianes fins a 71 litres per metre quadrat en una hora, una quantitat excepcional per tant poc temps. Però feia tants dies que no plovia i la terra estava tan resseca que va ser incapaç de xuclar l’aigua, que va lliscar muntanya avall desaforadament i es va endur tot allò que se li va posar per davant: afortunadamanent, només arbres i material de bosc. Quan l’aigua envaeix tot el que troba és quan recordem que vivim en una vall, una erosió natural creada pel pas de l’aigua. Fa milers d’anys sí, però la dita diu que l’aigua sempre torna a la seva llera original...

En casos com el de Sant Julià, moltes de les crítiques que circulen són sobre la manca de manteniment i neteja dels rius. El director de Protecció Civil, Francesc Areny, va puntualitzar ahir que el fet que hi hagués vegetació al torrent d’Aixirivall «va fer que baixessin més troncs però, alhora, va ser positiu perquè va alentir la baixada de l’aigua».

No tothom hi està d’acord. Una noia que viu a prop de la plaça Laurèdia comentava ahir al migdia que ella ja ho havia viscut. «No és la primera vegada que passa, els rius no es netegen i el problema ve de dalt», es lamentava. La torrentada va provocar molts ensurts i va deixar algun vehicle embarrancat pel fang, però tenint en compte que queden dos dies per la festa major de la parròquia i que són vacances escolars, les conseqüències han estat ínfimes.

La pitjor sorpresa se la van endur les tècniques de l’Oficina de Turisme, que van notar «com vibrava tot, ens pensàvem que era un terratrèmol». El mur de contenció posterior es va ensorrar, però la caseta va aguantar.
Ara, la gent de Sant Julià recupera la calma.