En poc menys d’un mes es compleixen tres anys d’ençà que el Túnel de les Dos Valires, que connecta la Vall d’Orient amb les Valls del Nord, va entrar en funcionament. I, com bona part de la ciutadania sospitava, els resultats d’aquesta obra pública que gairebé arribava a un cost de 160 milions d’euros, no han estat els esperats per la societat, que en el transcurs de la construcció ja es mostrava escèptica davant dels objectius i pretensions que l’administració esgrimia des del 2005, moment en què s’encetava la creació d’una infraestructura vista com un desencert en molts aspectes. Al poc ús que se li dóna se li ha de sumar la inversió que l’Executiu hi dedica per a la manutenció, que suposa, ni més ni menys, 1,5 milions d’euros anuals per a l’Estat.

Tampoc no se senten satisfets amb el projecte des del Govern; tal com va manifestar el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, durant la seva darrera compareixença al Consell General davant de la comissió legislativa d’Economia, «el Túnel de les Dos Valires no ha donat el resultat que esperàvem». Tanmateix, no hi ha intenció de tancar una de les dues boques per emprar només dos carrils.

La xifra de trànsit de vehicles per aquesta via de comunicació entre les parròquies d’Encamp i de la Massana ha anat oscil·lant al llarg dels anys: en complir-se el primer aniversari, el nombre d’automòbils comptabilitzats es trobava en els 2.500 per dia, mentre que un any més tard es va situar la xifra als 3.000. Ara per ara i segons va manifestar el titular de transports en la mateixa intervenció al Consell, les dades diàries no superen una mitjana de 2.000 turismes al dia, «mentre que pel túnel del Pont Pla» –que comunica la capital amb el poble de la Massana– «hi passen quotidianament i de mitjana 6.000 vehicles» en cada sentit.

Això es tradueix en què els dos tubs de gairebé tres quilòmetres que connecten Encamp i la Massana no arriben pràcticament a donar servei  a un terç dels vehicles que passen per l’altre interparroquial que arriba fins a la Massana. La manca d’èxit de la infraestructura pot corroborar-se encara per una altra via. A finals del 2013 es va engegar una línia interurbana de transport públic entre les dues parròquies que connecten les Dos Valires i que precisament empraven la instal·lació. Doncs bé, aquesta línia de bus va durar el temps que se li va donar com a mesura de prova. Va funcionar del desembre del 2013 fins a principis del 2014 per la manca d’utilització malgrat tractar-se de la temporada hivernal i època en què a priori més persones haurien de fer més ús d’aquesta comunicació.

El parer del Govern no és, no obstant, unànime. En declaracions per a aquest rotatiu, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va  considerar que «el túnel de les Dos Valires té un ús raonable», afegint que «redueix el risc» que comportaven els camions que passaven pel centre del país. Torres descartava el tancament d’un dels túnels per tal de reduir el cost del manteniment que suposa la infraestructura: «no hem analitzat quin estalvi suposaria tancar una de les vies» perquè «per ara no hem estudiat aquesta opció».

Segons les dades aportades des del Govern en el moment de la inauguració de l’espai, fins ara el túnel ha costat a les arques 163,5 milions d’euros. Més de 159 per a l’execució de cadascuna de les quatre fases de construcció i, posteriorment i any rere any, 1,5 milions necessaris per a la revisió i preservació de les instal·lacions amb l’objectiu de mantenir-ne la seguretat. O el que és el mateix: segons les previsions del cost de manteniment anual fetes en endegar-se la construcció, conservar els dos túnels costa al conjunt de contribuïdors més de 4.100 euros diàriament.

En més d’una ocasió s’ha valorat, fora del cercle administratiu, el tancament d’un dels sentits per tal d’estalviar part de l’elevat preu que per ara costa mantenir aquesta estructura. En alguna ocasió s’ha proposat emprendre mesures per rebaixar l’impacte en les partides. L’opció passaria per emprar només un dels dos passos, ja que cadascun d’ells compta amb dos carrils que, en l’actualitat, s’utilitzen en un sentit únic. Tant des l’oposició com des de l’àmbit civil es creu oportú i necessari rebaixar el cost d’aquesta infraestructura deficitària.