Ventall en mà per suportar el bany de rajos i amb la paciència carregada; el flaire que desprenia l’arròs va semblar animar els comensals que, abans de la una de la tarda, ja feien cua per a adquirir la seva ració. La plaça del Poble d’Andorra la Vella va tornar a aplegar ahir la tradicional arrossada amb què la capital reuneix centenars de persones en un àpat popular per donar un estiu més per tancada la seva festa major.
 

Abundi Monterde, mestre paeller i especialista en cuinar per a multituds, va ser ahir l’encarregat de tenir el brou al punt per a les dues de la tarda. Amb l’ajuda de sis ajudants i l’assistència del mateix cònsol major de la parròquia, Jordi Minguillon, Monterde començava a servir –en repicar les campanes de Sant Esteve– els impacients padrins que se situaven a primera línia d’una cua recorreguda per aproximadament un miler de persones. I per acompanyar la generosa ració, vi negre servit en uns gots comunals que donaven a la trobada un caire en pro del medi ambient.
 

D’entre les més de mil persones que ahir prenien part de l’arrossada popular, no únicament es comptava amb la presència dels habitants de la parròquia. Ressaltava la presència dels avis, sempre fidels a les activitats històriques del poble. Molts d’ells, acompanyats dels néts, ara en vacances i també àvids de festa major: no veien l’arribada de l’hora per tornar, per última vegada aquest estiu, al trenet i l’oportunitat de conduir els autos de xoc. I adquirir, de poder ser, algun globus. I, si cauen, un peluix i cotó fluix de sucre per berenar. Però entre la multitud no només hi havia les generacions que limiten el cicle de la vida, ni tots eren residents. Famílies senceres de turistes s’inscrigueren de bon grat a la reunió: «Ens n’acabem d’assabentar: passejàvem a la cerca d’un restaurant i hem trobat una opció millor», deia la mare d’una família de Cáceres. Just al davant, una altra mare, en aquest cas de Castelló, celebrava que la cambrera de l’hotel on s’hospeden els hagués informat de la tradició. I tot compartint experiències compartides al Principat, ambdues passaven el temps d’espera a la cua, que va allargar-se fins a la mitja hora per a aquells que varen arribar puntuals a la cita.
 

El bon temps i la presència del sol van permetre que la jornada discorregués amb tranquil·litat, el sol va acompanyar la festa . De fet, més d’un es queixava de la xafogor: «Encara rai que, de postres, ens posen gelat», resava un dels presents, qui a més de la calor es queixava per haver de pagar per separat el ticket dels postres. Més tard, el mateix panxacontent, gorra enfundada encara malgrat trobar-se protegit del sol, assegurava que «ha valgut la pena l’espera; un aplaudiment per al xef!». L’èxit de l’arròs entre els comensals va fer-se palès en la intenció de repetir de més d’un, en els plats ben escurats d’altres, en la venda de la pràctica totalitat dels tiquets.
 

Podria establir-se un paral·lelisme entre l’exquisidesa de la paella i l’èxit dels dies de festa. Tal com ressaltava el cònsol major, «tothom en fa una valoració molt positiva». No només els que en gaudien sinó els comerciants i, sobretot, els restauradors: «N’hi ha hagut que van tancar els establiments més d’hora» per esgotament de productes, segons van comentar els restauradors a Minguillón. En general, la percepció ha estat satisfactòria; tant pels organitzadors com per als propietaris dels negocis ubicats a la zona d’Andorra la Vella.
 

«Tant dissabte com diumenge tot va estar ple de gom a gom», va celebrar el cònsol. Preguntat sobre la possibilitat d’habilitar un nou espai fixe per a acollir els propers espectacles del Cirque du Soleil, va assegurar que «es tracta d’un projecte a llarg termini» i que el nou estacionament del Parc Central II complimenta el servei quan arriba la carpa al pàrquing principal.