En un país on el turisme suposa en bona mesura la font principal de recursos econòmics–juntament amb el sistema financer, tocat per les adversitats dels darrers mesos–, les administracions, tant parroquials com l’estatal, han de vetllar per als qui nodreixen aquest recurs de sosteniment pel Principat. I malgrat ser un pilar econòmic històric, ara és quan, especialment, s’estan fent visibles les estratègies i esforços per optimitzar l’experiència dels visitants tot vetllant per la primera imatge que aquests s’enduen del país en la seva arribada tant per França com en l’accés des del país veí del sud.
 

El més que debatut vial de Sant Julià de Lòria per evitar les eternes retencions que per ara es produeixen al pas fronterer del Riu Runer, les obres que actualment s’executen a la zona prèvia a l’arribada a aquest mateix punt d’accés, que es té previst donar per finiquitades el proper mes de febrer –amb una aturada necessària pel pont de la Puríssima–, les opcions estudiades per evitar caravanes com és l’obertura d’una altra via en l’entrada des d’Espanya a Andorra, són algunes de les iniciatives impulsades en la voluntat de millorar la primera imatge que el turista s’emporta de la seva estada al país dels Pirineus, ja sigui de llarga durada o bé una excursió d’una sola jornada. 
 

Una altra empresa per a la consecució d’aquest objectiu és la partida del pressupost per al 2016 que l’Executiu reservarà en exclusiva per a la frontera hispano-andorrana. Tal com va manifestar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, en declaracions per a EL PERIÒDIC, destinarà una partida de 400.000 euros a la parròquia de Sant Julià de Lòria per al condicionament de les infraestructures i instal·lacions que el turista troba en primera instància en arribar des d’Espanya. Si bé el vial esmentat no és, per ara, una prioritat en la llista d’afers a desenvolupar durant el proper exercici, consta entre els objectius a tirar endavant un cop les arques –i la situació– ho permetin. De manera progressiva, vol millorar-se substancialment l’entorn que confina la porta a Andorra des del sud.
 

La creació, amb la nova legislatura, de l’Àrea de Suport, Imatge i Paisatge, dins la cartera d’Ordenament Territorial, respon igualment a la finalitat certament tardana de corregir aquells elements descolgats en els passos fronterers del Principat. És des d’aquest departament des d’on es despatxen les mesures de «manteniment d’edificis per donar rellevància a la imatge que s’enduen els turistes quan visiten el país», segons assegurava Torres a aquest rotatiu. El Pas de la Casa consta també entre les prioritats d’aquest gabinet.
 

Aquesta vila és font de preocupació no només per als funcionaris governamentals sinó per a l’òrgan comunal encampadà. De fet, ahir mateix en declaracions per a RTVA, el cònsol major de la parròquia, Jordi Mas, vindicava la manca de dedicació de recursos per part del Govern a aquest indret de pas entre França i el centre.
 

L’administració sembla haver-se despertat a aquest respecte. Tal com informava aquest rotatiu, encara no fa un mes des que el Govern convocava un concurs nacional per seleccionar un arquitecte que redacti el projecte i dirigeixi les obres de millora del paisatge en l’entorn urbà fronterer del Pas de la Casa, amb la finalitat de cercar una opció de millora de la imatge i d’harmonitzar la zona. Ja es treballa per al turista que arriba des del país gal. A més de les dues àrees de repòs que s’estan construint a la carretera del Port d’Envalira, punt d’aturada recorrent per part dels conductors, el Govern va aprovar la setmana passada la instal·lació d’un tòtem a la illeta elevada de la frontera franco-andorrana. Tot plegat encabit en la prova pilot endegada per la col·laboració entre el Govern i el Comú d’Encamp fins a final d’any per embellir les rotondes i zones centrals o instal·lar mobiliari urbà adequat per a la temporada hivernal, per exemple.
 

Si bé no és una iniciativa encarada pròpiament a l’embelliment i la manutenció dels passos fronterers del Principat, doncs el projecte s’ha d’entendre en la realització semestral d’una enquesta que copsa les preocupacions i, en general, aspectes de la quotodianitat social andorrana, aquest qüestionari dirigit tant a residents com a turistes vol recollir la percepció de la ciutadania sobre les dues fronteres que donen entrada al país. Així, el web de Medi Ambient enllaça amb l’enquesta que cada sis mesos realitza l’Institut d’Estudis Andorrana per conèixer la qualitat que per a la gent dempeus té el paisatge fronterer d’Andorra. 

Enquesta de Medi Ambient per l'Observatori/  L’enquesta que dues vegades cada any, una ocasió cada semestre, realitza l’Institut d’Estudis Andorrans sobre la qualitat del paisatge fronterer, serveix a l’òrgan governamental per a recollir sensacions sobre les zones de duana però també sobre els quilòmetres que les segueixen de forma immediata. I, per al proper Observatori, a més de les trucades habituals a un mostreig determinat de la població, el departament mediambiental de Govern ha inclòs al seu web un enllaç directe a l’enquesta amb què és pregunta al ciutadà sobre aquest aspecte. 

 

Aquest qüestionari, realitzat a través del mitjà digital, permet il·lustrar al ciutadà què és, segons percepció governamental, el territori fronterer. No es tracta únicament del pas duaner sinó, en el cas de la frontera franco-andorrana, el territori des del Port d’Envalira fins a Hospitalet-près de l’Andorre i, en el cas d’Espanya, des de Sant Julià de Lòria fins a la Seu d’Urgell. I, entès en el context que afecta al projecte de millora d’aquestes zones emprès per l’administració, l’enquesta cerca saber l’opinió de l’usuari no només sobre els edificis i altres infraestructures comercials i econòmiques d’aquests territoris sinó sobre la vegetació, els relleus, l’ordenament del territori i, fins i tot, la valoració de l’art que s’ho pot trobar o del trànsit i les retencions que s’hi genera. Fins i tot es vol saber sobre els elements que el ciutadà veu com una amenaça o degraden el paisatge, tot vetllant per l’objectiu en plena activitat de millorar els passos fronterers.