El cònsol major d’Andorra la Vella, Jordi Minguillón, assegurava, a l’hora de fer el balanç sobre el desenvolupament de la festa major de la capital, que l’esdeveniment havia estat un «èxit»,tant pel que fa a l’afluència i participació en les activitats organitzades, com a la resposta dels participants en les propostes formulades des de l’administració. Els comerciants, però, discrepen del caràcter rotund de la satisfacció del mandatari. 
 

El president de l’Associació de Comerciants del Centre Històric d’Andorra la Vella, Miquel Canturri, va assegurar ahir en declaracions per a aquest rotatiu que, «una part dels comerciants» del barri antic «vam haver d’organitzar activitats pel nostre propi compte» per tal d’atraure els assistents a la festa major a les zones més properes a la Casa de la Vall. 
 

En aquesta sentit, Canturri lamentava «que el Comú hagi oblidat la totalitat de les seves responsabilitats» doncs, si bé «els comerços ubicats al cap del carrer sí que es van veure beneficiats per la presència dels paradistes», aquests llocs de venda esporàdics no van arribar a afavorir de forma igualitària els negocis del Centre Històric.
 

«Per sort, ens vam adonar divendres [dia en què s’engegava la festa] que la concurrència de gent atreta per les parades» no afectava per igual els comerços de la zona, pel que els seus responsables van haver de fer «un pot comú per tal d’organitzar actuacions pel nostre compte» i, així, fer arribar els visitants fins els punts més allunyats de les parades i «oblidats» pel Comú.
 

L’administració local va engegar diverses activitats destinades a la dinamització del casc antic en motiu de la celebració de la festa major que, com bé assegurava Minguillón, «va omplir els carrers de gom a gom». Tanmateix, i segons afirmava el representat dels comerciants de la zona on van instal·lar-se les parades de venda ambulants, «els comerciants van haver d’esmerçar molts esforços per tal que la festa funcionés». De fet, si les parades van contribuir en bona mesura en animar l’entorn, els comerciants no van rebre una resposta equitativa d’aquest moviment. El sector de la restauració va ser el major beneficiat: «diversos encarregats de bars i restaurants van haver de tancar abans per esgotament de recursos», afirmava Jordi Minguillón durant la celebració de l’arrossada popular. Així ho corroborava Canturri, qui assegurava no obstant que els altres serveis no podien compartir aquesta joia. I, dins del sector de la restauració, tampoc tots els locals podien traslladar aquesta satisfacció pel ple: els bars i restaurants que no van comptar amb la presència de parades a les seves portes, per manca d’organització des del Comú, no poden presumir d’haver fet un tancament tant favorable després d’aquests tres dies tot i l’afany dedicat a l’atracció de clients tot aprofitant la celebració.
 

La sensació general «és de satisfacció», sobretot per a la restauració i no tant per la feina orientada a la dinamització pel part del Comú d’Andorra la Vella sinó per les hores dedicades per part dels propietaris dels comerços de la zona del Centre Històric.
 

Converses amb el comú/ Tot i l’evident decepció d’aquells empresaris els negocis dels quals queden ubicats al darrere de la Casa de la Vall per «l’oblit» del Comú, no es presentaran queixes sobre el desenvolupament de la trobada anual que s’allarga durant el primer cap de setmana  del mes d’agost. Tanmateix, Miquel Canturri sí que va expressar la voluntat, un cop es recuperi l’activitat comunal després de la temporada estival, d’iniciar converses amb els organitzadors de la festa major «per tal que un fet d’aquests no torni a tenir lloc».
 

La insatisfacció dels comerciants amb les activitats suposadament encarades a la dinamització comercial de la capital no es limita a la d’aquells instal·lats al Centre Històric. Alts representants del Govern han assegurat, des que es portava per primera vegada el Cirque du Soleil al Principat, que aquest esdeveniment internacional suposaria un important impuls per als negocis d’Andorra la Vella, sobretot per a aquells establiments més propers al Parc Central, on s’ubica la carpa. Tampoc en aquest cas les expectatives s’han ajustat a la realitat.