Els diferents actors implicats en l’afer de l’aigua van programar acabar d’implantar les primeres mesures correctores a finals d’aquesta setmana. A la hora de la veritat, els operaris han retallat notablement els terminis previstos per realitzar les obres fins el punt de fer-les en només dos dies i esdevenir ja realitat. La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, visiblement satisfeta pel resultat dels treballs, va aprofitar per intercanviar impressions i felicitar als treballadors encarregats de construir la presa i els filtres. 

Un cop inspeccionada la zona, de ben aprop resulta absolutament colpidor el comprovar els estralls que la torrentada va provocar en la zona coneguda com les Basses Roges, a Camp de Claror. Una zona, a nivell de competència comunal, triadministrada per Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes. Unes esquerdes que provoquen un impacte visual important i fotografien a la perfecció la necessitat de reconstruir la zona.

Trini Marín va exposar que la situació provocada per les pluges d’aquests dies –sobretot el 21– al Camp de Claror és una «catàstrofe important». Marín va indicar que esperaven que aquestes mesures que ha instal·lat l’empresa Unitas a petició del Govern han d’ajudar a pal·liar els efectes de futures pluges, «tot i que el sistema de captació d’Escaldes encara té poses de sediments que, amb les pròximes pluges, tornarà a baixar a la xarxa d’aigües. Evidentment no es pot predir, però esperem que les futures pluges no es tornin a concentrar en tota aquesta part», va apuntar la cònsol escaldenca. Les mesures preses impediran que arribin més argiles i llims, sempre que no es tornin a donar fenòmens com el del 21 i el 31 de juliol, però no impediran que, si torna a ploure, els nivells de terbolesa de la captació d’aigües d’Escaldes tornin a pujar. 

 

Unes tempestes molt violentes/ Per la seva banda, el cap d’Obra Pública del Govern, Ramon Serra, va reconèixer que les tempestes —localitzades i violentes— «van ser molt extraordinàries» i va afegir una dada prou eloqüent que explica l’excepcionalitat del succés. Serra va explicar que l’estimació inicial de l’empresa que va fer l’informe d’emergència, apunta que «estadísticament això només es pot tornar a produir cada 500 anys», tot i que va reconèixer que aquesta dada no assegura que a l’endemà torni a passar. Segons Serra, «es pot predir si plourà o no, però que els models matemàtics actuals no preveuen si plourà 70 l/m2 o només 30». El cap d’Obra Pública va ampliar el seu raonament: «Si això passa a cota 1000 metres, la natura potser trobaria el seu equilibri ràpidament, però a Claror la natura troba l’equilibri a una altra velocitat», va explicar per justificar que el sistema d’aigües encara no estigui completament fora de perill.

L’especialista va recordar que els tres darrers episodis d’aquestes característiques, com el de la duana del riu Runer del 2008, curiosament, sempre s’han produït entre el 15 de juliol i el 15 d’agost, «en situació andorrana, el pitjor mes per l’orografia del Principat». Serra va afegir, també, que «en situació ordinària, aquestes obres han de garantir el bon funcionament de les baixades d’aigua» i va explicar que les accions que s’han dut a terme no es fan per retenir els sediments, sinó que l’objectiu és «ajudar a filtrar amb més celeritat l’aigua pròpia del riu».

Finalment, Serra va apuntar un altre element important i que s’espera que sigui decisiu per la rehabilitació de la zona: «Tant de bo, nevi molt aquí dalt a l’hivern, perquè la neu ha d’ajudar a compactar tot el terreny que ara està esponjós i el posterior desgel farà una bona neteja dels llims que hi quedaran sota la capa de neu i gel»

 

Una sembra per assentar la zona/ La directora del Pla de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, va explicar que aquestes mesures «són excepcionals per un fenomen que ha estat excepcional» i que totes les actuacions s’han fet amb material natural amb un impacte visual mínim, També va avançar que, a banda d’aquestes primeres mesures i en un curt termini de temps, es vol fer «una sembra a les zones arrasades i amb l’objectiu que atregui el ramat perquè l’assenti millor».