ESCALDES-ENGORDANY
L’anhelat Museu Nacional
Des que van tornar els frescos de Santa Coloma l’any 2007, el projecte s’ha ajornat indefinidament
De l’empenta inicial per dotar Andorra d’un Museu Nacional, en què quatre arquitectes de renom se’n van disputar l’autoria (Hadid, Gehry, Perrault i Nouvel), en queda un dossier en un calaix. La situació financera ha ajornat indefinidament la construcció de l’equipament cultural que ha d’aglutinar l’art amb denominació d’origen andorrà, ja sigui amb obres del passat, com els majestuosos frescos romànics de Santa Coloma, com les obres contemporànies participants a la Biennal de Venècia.
La pròxima demolició de la Sala d’exposicions de Govern, situada a l’antiga caserna de Bombers, per construir l’edifici The Cloud d’Andorra Telecom, ha obligat a buscar una nova llar per als frescos romànics que, des del 2007, a falta d’una ubicació definitiva, es conserven en un habitacle condicionat a l’interior de la Sala, invisibles al públic. Les pintures només s’han vist temporalment en algunes mostres, com Andorra, un profund i llar viatge (2009-2010), i a Benvingudes a casa vostra! (2014-2015). Després de diverses especulacions, l’actual ministra de Cultura, Olga Gelabert, va anunciar fa unes setmanes que els frescos tindran un emplaçament definitiu i visitable al costat de la seva casa original: l’església de Santa Coloma.
Les pintures, però, quan van retornar al país l’any 2007, havien d’anar al Museu Nacional d’Andorra, una infraestructura que es va postergant. Entre els anys 2008 i 2011 que fos realitat va estar més a prop, però no es va materialitzar.
El juliol del 2010, l’aleshores titular de Cultura, Susanna Vela, va presentar la Taula de Museus, que es va crear amb l’objectiu de debatre diferents punts com determinar si la creació del museu és una aposta estratègicament interessant per Andorra, i discutir sobre la missió i els objectius fonamentals del futur equipament.
La Taula es va constituir per càrrecs directors del Govern en matèria cultural, membres del CRES, d’ICOMOS i d’ICOM, representants tècnics del ministeri d’Educació, el gerent d’Andorra Turisme, representants dels comuns, experts en patrimoni cultural, experts en museologia de la Generalitat de Catalunya i experts en arquitectura i paisatge.
Veient que el Museu s’allunyava, la revista Portella va publicar, en el número 5 (any 2012), dos articles sobre l’equipament firmats per Xavier Llovera, excap de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del departament de Patrimoni Cultural, i el restaurador Eudald Guillamet. Tots dos admetien que el Museu no era viable econòmicament però animaven a seguir-hi reflexionant.
Llovera opinava que el model que Andorra necessita és el «d’un centre cultural dinàmic», amb un espai reduït dedicat a una exposició permanent i la resta, uns 10.000 metres quadrats, dedicats a exposicions temporals, alguna de caràcter internacional. La inversió inicial hauria de ser d’entre 50 i 60 milions d’euros i el pressupost anual, d’uns 3 o 4 milions. Un equipament que, ubicat a la conurbació d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, crearia uns 20 llocs de treball.
Guillamet no va proposar un model de museu, sinó que va aprofitar per criticar que quan hi ha hagut l’oportunitat de fer-lo es va deixar perdre «ridículament». L’aleshores membre del consell assessor de Patrimoni Cultural demanava que «la nostra futura identitat cultural, si és que encara existeix, estigui a les mans de persones més coherents que nosaltres».
Els anys van passant i, ara per ara, no avança cap projecte per tirar endavant la futura construcció d’un Museu Nacional, un equipament clau per a qualsevol país.
La pròxima demolició de la Sala d’exposicions de Govern, situada a l’antiga caserna de Bombers, per construir l’edifici The Cloud d’Andorra Telecom, ha obligat a buscar una nova llar per als frescos romànics que, des del 2007, a falta d’una ubicació definitiva, es conserven en un habitacle condicionat a l’interior de la Sala, invisibles al públic. Les pintures només s’han vist temporalment en algunes mostres, com Andorra, un profund i llar viatge (2009-2010), i a Benvingudes a casa vostra! (2014-2015). Després de diverses especulacions, l’actual ministra de Cultura, Olga Gelabert, va anunciar fa unes setmanes que els frescos tindran un emplaçament definitiu i visitable al costat de la seva casa original: l’església de Santa Coloma.
Les pintures, però, quan van retornar al país l’any 2007, havien d’anar al Museu Nacional d’Andorra, una infraestructura que es va postergant. Entre els anys 2008 i 2011 que fos realitat va estar més a prop, però no es va materialitzar.
El juliol del 2010, l’aleshores titular de Cultura, Susanna Vela, va presentar la Taula de Museus, que es va crear amb l’objectiu de debatre diferents punts com determinar si la creació del museu és una aposta estratègicament interessant per Andorra, i discutir sobre la missió i els objectius fonamentals del futur equipament.
La Taula es va constituir per càrrecs directors del Govern en matèria cultural, membres del CRES, d’ICOMOS i d’ICOM, representants tècnics del ministeri d’Educació, el gerent d’Andorra Turisme, representants dels comuns, experts en patrimoni cultural, experts en museologia de la Generalitat de Catalunya i experts en arquitectura i paisatge.
Veient que el Museu s’allunyava, la revista Portella va publicar, en el número 5 (any 2012), dos articles sobre l’equipament firmats per Xavier Llovera, excap de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del departament de Patrimoni Cultural, i el restaurador Eudald Guillamet. Tots dos admetien que el Museu no era viable econòmicament però animaven a seguir-hi reflexionant.
Llovera opinava que el model que Andorra necessita és el «d’un centre cultural dinàmic», amb un espai reduït dedicat a una exposició permanent i la resta, uns 10.000 metres quadrats, dedicats a exposicions temporals, alguna de caràcter internacional. La inversió inicial hauria de ser d’entre 50 i 60 milions d’euros i el pressupost anual, d’uns 3 o 4 milions. Un equipament que, ubicat a la conurbació d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, crearia uns 20 llocs de treball.
Guillamet no va proposar un model de museu, sinó que va aprofitar per criticar que quan hi ha hagut l’oportunitat de fer-lo es va deixar perdre «ridículament». L’aleshores membre del consell assessor de Patrimoni Cultural demanava que «la nostra futura identitat cultural, si és que encara existeix, estigui a les mans de persones més coherents que nosaltres».
Els anys van passant i, ara per ara, no avança cap projecte per tirar endavant la futura construcció d’un Museu Nacional, un equipament clau per a qualsevol país.