El sector primari (agricultura, ramaderia) està en un període de transformació i d’adaptació a la nova legislació, que està canviant la forma de viure la pagesia i fa conviure l’activitat tradicional amb les noves tècniques. Perquè les formes antigues no es perdin, el departament d’Agricultura va demanar a l’Arxiu d’Etnografia –secció de l’Arxiu Nacional– que fes un treball de recopilació de testimonis, com el que ja havia fet amb Ràdio Andorra, un relat coral i Vides de dones. 

Per documentar el treball Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada, des de l’Arxiu d’Etnografia s’han realitzat 40 entrevistes «a pastors, masovers, veterinaris, ramaders, etcètera», va explicar ahir la responsable d’etnografia, Isabel de la Parte. «És necessari conservar la memòria de la ramaderia tradicional, tant els valors econòmics com socials, paisatgístics i culturals», va afegir. «Volem salvaguardar els testimonis, però també hem entrevistat joves amb noves visions».

A la pàgina web de Cultura, concretament a l’apartat de l’Arxiu d’Etnografia, es poden visualitzar 22 clips en què els ramaders expliquen els seus coneixements i les pràctiques a les seves explotacions; les experiències dels pastors transhumants; el sanejament i l’ascens estival del bestiar a les pastures, i les fires ramaderes tradicionals.
 

«Els meus padrins van ser els darrers en dormir a la borda», explica Climent Palmitjavila (1940), de casa Som de Canillo. «Vaig néixer a una quadra», comenta Lluís Alcobé (1935), masover de cal Maistre de Prats, que afegeix que «la cosa ha canviat cent per cent. Abans als nens els feien anar a guardar les vaques. No es pot comparar, avui és molt diferent». Pere Torres (1924), de casa Toni del Forn de Canillo, relata en l’entrevista que «la vida era molt penada abans» i que a casa «teníem tants animals com herba els podien donar».
 

La vaquera de Setúria, Rosa Vidal (Tor, 1964) conta que «abans era diferent. N’hi havia més propietaris amb menys vaques, ara n’hi ha menys propietaris amb més vaques» i especifica que «a Setúria sempre s’ha fet que de la carretera cap a baix és per al bestiar gros, i de carretera cap a dalt per al bestiar xic, perquè és molt dret i és perillós per a les vaques».
 

El projecte Vides de muntanya. Ramaderia d’alçada també mostra fórmules més actuals per portar la ramaderia, com el cas de Jordi Fité que, des de fa més de deu anys, treballa amb el seu pare, Joan Fité, a l’explotació agrícola i ramadera de la família, casa Jumpere, una explotació agropecuària amb molts anys d’història. El ramader ha seguit les seves passes, però va estudiar en una escola agrària i ha modernitzat l’explotació per fer-la créixer.

Un altre dels clips presenta el cortal de Llumeneres, un projecte de la família Baró Cardet. Lurdes Cardet i Meritxell Baró, mare i filla, han adequat una part de l’explotació per acollir visites escolars i apropar la vida rural als més petits. La finalitat és que la canalla conegui els animals de corral i els productes de l’hort, i es familiaritzin amb el funcionament d’una explotació domèstica.
 

Esdeveniments com la Fira-Concurs d’Andorra la Vella, la Fira ramadera de Canillo, la transhumància  i la benedicció de les guardes comunes de Setúria també tenen el seu espai en l’Arxiu d’Etnografia.

«Velles i noves formes d’entendre el maneig animal, d’organitzar les explotacions ramaderes i d’afrontar el futur del sector conviuen en aquest país de muntanya que necessita l’activitat com a recurs econòmic i com a valor ecològic i paisatgístic», subratlla l’Arxiu d’Etnografia en la seva presentació en línia. 
 

La vintena d’audiovisuals, de curta durada, es poden consultar al web ‘www.cultura.ad/vides-de-muntanya-ramaderia-d-alcada’, però l’Arxiu conseva molta documentació sobre el tema disponible per a consulta.