Les obres de renovació del sostre de la piscina del Serradells van pel bon camí, però el meticulós treball que suposa tot plegat i una sèrie d’imprevistos que ara es preveuen que poden sorgir justament pel treball curós que es fa i per les dificultats per portar el material, permet pensar que l’obertura es podria traslladar a l’1 de desembre. De moment, les bigues de fusta del sostre han estat tretes en la seva majoria, i a dia d’avui es mantenen tres a un costat i altres dues a l’altre per tal de no fer malbé l’estructura. L’obra és de gran volada, i els treballs s’estan efectuant amb moltíssima cura. 
 

Hi havia 13 bigues de 7.300 quilos cadascuna, i han estat estretes almenys 8 amb una grua que arribava a tenir un braç de 100 metres. La primera d’ella va necessitar 10 hores i mitja de feina, la segona més de 5, i ja la resta 4 per cadascuna, amb jornades completes en què només s’utilitzaven per treure’n dues. 

És tracta d’una obra de complicacions extremes i que tindrà un cost d’1,2 milions d’euros (1.226.000 exactament), i que si bé en un primer moment estava previst que estigués finalitzada a finals de setembre –la web del comú d’Andorra la Vella encara diu que la durada de les actuacions serà fins el 26 de setembre–, al final es va parlar d’octubre i fins i tot de novembre, però en cap cas es descarta desembre com a data d’obertura. 

 

L’obra assegura 25 anys de vida / La complicació de les actuacions és molta, però també ho és el ‘premi’ que es rebrà a canvi, ja que si bé l’estructura actual es va inaugurar al maig del 1991 per estar preparada per als Jocs dels Petits Estats, i tenia una data de renovació de 20 a 25 anys i no s’ha fet el canvi fins complir-ne 24, el que s’instal·li ara no necessitarà cap renovació fins el 2040.

 

Permís per omplir d’aigua / Quan arribi el moment de reomplir el vas de la piscina amb aigua, s’haurà de demanar un permís a Aigües per tal d’assegurar el subministrament normal a la parròquia d’Andorra la Vella. El recinte rebria llavors 2,5 milions de litres d’aigua, una quantitat que obliga a que hi hagi en reserva per poder actuar.
 

Què desapareixerà? / Els treballs actuals evitaran caure en alguns errors del passat. Algunes de les coses que es van fer en el seu inici i que ja no serveixen desapareixeran. És el cas dels llums subaquàtics, que gairebé no s’han utilitzat mai i que per tant ja no existiran. Al cap i a la fi, segons algunes de les fonts consultades, era una qüestió més estètica que pràctica, però el pas dels anys ha demostrat que el seu ús ha estat minso. El que sí es mantindrà són les finestres laterals que permeten agafar imatges per sota de l’aigua.
 

Així mateix, el vas de la piscina té marcats dos camps que delimiten l’hoquei subaquàtic. Això es va fer en el seu moment pensant en acollir estades que finalment han estat més bé escasses, així que ara no es tornaran a pintar. Aquests dos camps eren diferents perquè un estava en una fondària de 3 metres, i l’altre en 2,5. Fa set anys de l’última visita d’un equip d’aquest esport al Serradells, quan hi va acudir la selecció de Nova Zelanda, que era la campiona del món.

 

Homologacions / La piscina del Serradells, que media 50 metres –tot i que hi ha una llegenda urbana que circula dient que li mancaven gairebé dos centímetres per arribar a la distància, cosa que no és certa– seguirà mantenint aquesta distància, la qual cosa farà que estigui homologada per a natació en els 50 metres, així com en 25 metres, a més de per poder disputar partits de waterpolo i fer competicions de natació sincronitzada. Aquestes dues disciplines seran possible perquè es mantindrà la part més fonda del vas de la piscina, tal i com és ara.