PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Una passejada descobrint el CIC

Diumenge que ve, dia 23, aixeca el teló el Centre d’Interpretació del Comapedrosa

Per IVÁN ÁLVAREZ

Imatge virtual del Centre d’Interpretació del Comapedrosa, de 185 metres quadrats.
Imatge virtual del Centre d’Interpretació del Comapedrosa, de 185 metres quadrats. | COMÚ DE LA MASSANA
L’epicentre de la informació de tots els aspectes relacionats amb el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa es concentrarà al nou Centre d’Interpretació, el CIC, al qual el pròxim diumenge, dia 23, li treuen el precinte i el pany i activarà el seu funcionament. El Comú de la Massana i el quart d’Arinsal, propietari de l’espai on s’ubicarà l’equipament, van signar al maig el conveni per a l’ar­rendament i es farà servir la planta baixa de l’edifici sociocultural. 
Amb una capacitat de 185 metres quadrats, es mostren els principals hàbitats del parc, la diversitat de la flora i la fauna, i les característiques geomorfològiques del parc natural. A banda de recollir tota la informació turística derivada d’Arinsal, el CIC s’exposa en diferents estructures que conformen les seccions de la exposició. A l’inici del «viatge», com indica la consellera de Cultura, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Comú de la Massana, Jael Pozo, el visitant es troba amb la cançó del Comapedrosa que et transporta a diferents elements característics del Parc i que es fa servir sovint en activitats amb nens. 
 
Tot seguit arriba el primer plafó, l’àrea de la geologia, en què es troben les plaques tectòniques, minerals, pissarra i roques calcàries. Un recorregut que a nivell divulgatiu i pedagògic té la seva continuïtat en un altre extracte de l’exposició: unes jardineres amb diferents exemplars representatius del parc de flora i fauna i en què la gent «podrà comprovar els diferents estatges vegetals que hi ha als desnivells que té el parc», apunta Jael Pozo. A continuació es troba la zona d’entorns aquàtics –el Comapedrosa està integrat dins del conveni de Ramsar– i on es troben les molleres amb les seves característiques i hàbits protegits. Aquí un plafó retroil·luminat explica la importància de l’aigua, del conveni de Ramsar, característiques de l’entorn aquàtic i jocs didàctics dirigits a nens i turistes. Un altre plafó recull les peculiaritats dels cims i de les seves zones rocoses –fauna i flora– i les àrees més elevades. Aquí es troba l’apartat audiovisual, un punt àlgid del CIC.
 
‘Secrets d’un parc natural’ / El documental és part de la posada en marxa del centre d’interpretació de la vall. Comapedrosa: secrets d’un parc, de Jaume Riba i Àlex Tena «recull un treball de cinc anys i el fil conductor de la narració és l’aigua. El muntatge permet descobrir les conques, els secrets del parc i el paisatge durant les quatre estacions, com evoluciona la fauna i quina dinàmica animal té el parc», afirma Jaume Riba. 
Estèticament molt marcat i amb un maridatge imatge-so excel·lent, la pel·lícula abraça la intenció de Riba de «voler introduir una simbiosi entre música i imatge». El fotògraf, amb marcades inquietuds audiovisuals, defensa una teoria molt encertada per explicar la seva proposta, ja que reconeix que «he aplicat la meva forma d’entendre la foto, la meva sensibilitat, al moviment». Un exercici totalment autodidacta que Riba resol «amb les diferents músiques que m’inspiren les imatges». 
 
L’artista també ha col·laborat al CIC aportant diverses fotografies que es faran servir per la presentació de l’espai, el diumenge que arrenca la Festa Major d’Arinsal, i aporta un petit documental que es passarà en bucle, en quatre llengües, i que representa un recorregut per les activitats que es poden dur a terme al Parc Natural i totes les seves infraestructures: el circuit interpretatiu, els refugis, la pesca, randonnée, els cavalls, senderisme, les visites guiades de trekking i altres activitats. 
Un espai necessari
 
Jordi Nicolau, consultor extern, biòleg i assessor del Parc Natural del Comapedrosa, exposa que la intenció i la finalitat del CIC és «recollir tota la informació interessant pel visitant en un sol punt i, en un altre vessant, abraçar els aspectes interpretatius i educatius de tot el que hi ha a dins del Parc». A més, Nicolau explica que «es necessitava un equip que ho pogués centralitzar tot, tenir un edifici administratiu, tenir biblioteca i tot el material del parc que es pogués recollir en un mateix espai físic, que fins ara no existia».
 
El biòleg destaca que, a banda dels plafons, «des del punt de vista visual, el documental de Jaume Riba jugarà un paper clau. És un producte dinàmic, que s’ofereix en bucle, amb una pantalla envoltada com si fos una tartera artificial que dóna un resultat molt maco». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT