La dona està tenint molt a veure en el boom que han sofert els esports de muntanya i/o de gran exigència física en el darrer lustre. Ella també és una part activa de pes que ha contribuït a multiplicar el número de practicants, com així es pot veure a les muntanyes i tal i com reflecteixen també els números. La Travessa d’Encamp del passat 8 d’agost, per exemple, va aplegar-ne 31 de 113 participants. Entre un 20 i un 25% de presència, una de les xifra més baixes dels últims temps.
 

Si en els darrers anys, la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) ha pogut passar d’unes 400 a unes 800 llicències –tant de socis com de federats–, la dona ha mantingut aquesta evolució –ocupa prop d’un 25% amb unes 200 fitxes– i fins i tot més alta, deixant patent que físicament és capaç de rendir en un esport que fa deu anys gairebé no tenia fèmines, ni a nivell nacional ni mundial. Avui en dia és fàcil veure-les vestides de curt, amb les mitgetes altes, deixant-se els fetges entrenant dur o, simplement, gaudint de la natura fent esport. 
 

A nivell competitiu no han deixat d’evolucionar. En quantitat i en qualitat. L’any 2011 la FAM tan sols tenia quatre proves en el calendari. De cada tres corredors, un era dona. 49 d’un total de 187 participants van disputar la Copa d’Andorra. L’increment s’ha mantingut fins aquest any. Al 2012, amb cinc proves, van ser 59 dones de 163. Al 2013, amb sis cites, n’eren 75 de 253. Al 2014 (vuit) van ser-ne 111 de 367 i en el 2015, tot i que s’han disputat set proves de les nou que contempla el calendari, en la classificació només hi ha tres comptades i compta amb 63 dones i 111 homes. El Nacional no deixa de ser un marcador de la salut dels esports de muntanya al Principat, com també de l’interès per competir i està clar que la dona respon de manera considerable. «Fins i tot les dones casades», opina Carles Font, «cada vegada hi ha més i el més bo és que arrosseguen els seus fills», s’alegra el seleccionador de l’equip de la FAM. 
 

Un exemple ben clar és el de Michelle Lodge, nascuda el 1975 i amb tres fills, és ja de categoria veterana, cosa que no impedeix que sigui una de les favorites al títol de l’actual Copa d’Andorra absoluta. També tenim Iolanda Gómez o Sandra Castellanos i a nivell mundial són populars a tot el món Núria Picas, Laura Orgué, Anna Frost, Emilie Forsberg o Stevie Kremer. Cada vegada hi ha més. Totes elles són professionals i es converteixen en un mirall per a la resta de dones, fins el punt d’aconseguir que la roba de dona de curses de muntanya com també bambes, fins fa no res inexistent, estigui per tot arreu. 
 

La gran majoria d’elles tenen contractes publicitaris lligats a grans empreses, fins i tot més potents que la dels homes, traient d’aquest sac Kilian Jornet. Perquè a diferència de l’home, les fèmines són, segons Font, «més intel·ligents, sacrificades, tenen la barrera de l’esforç més alta, aguanten millor el dolor i són conscients de les seves possibilitats. Gairebé totes les que s’apunten a una cursa l’acaben». Exemples a seguir en competició. Almenys en aquest esport, la cosa s’iguala. No hi ha un sexe fort.