El comerç electrònic s’instaura cada cop més al Principat. Doncs segons l’enginyer informàtic i professor de l’Escola Andorrana, Alan Ward, «observem que cada vegada hi ha més gent que encomana bens a les botigues virtuals d’Andorra». Però enviar l’objecte comprat per correu, pot ser una mica més complicat. Perquè des de l’1 de gener de 2015, es va establir una nova imposició declarant que si s’envia un bé amb un país comunitari, s’ha d’aplicar l’IVA del mateix país on resideix la persona que ha encomanat l’objecte. «Per exemple, si es compra qualsevol cosa a Andorra i aquesta s’ha d’enviar a Espanya, s’imposaria l’IVA espanyol a l’objecte comprat», destaca Ward. 

Amb aquesta normativa, «han canviat les regles del joc, perquè hi havia empreses com Amazon que tenien la seu a Luxemburg i cobraven l’IVA d’allà, que resulta que és un 0% per exportacions». Això era un greuge comparatiu per a botigues situades a Espanya, França o altres països que tenen un IVA molt més elevat. 
 

Amb la nova llei, «s’intenta evitar casos com aquests», però sempre s’intenten buscar solucions alternatives, doncs «veiem que en les botigues en què es disposa d’un portal virtual online, els clients fan la gestió de la venda a través d’Internet, però pugen a buscar la mercaderia a Andorra o altres països que disposin d’un impost més baix». D’aquesta manera, l’impost que s’acumula al cost del producte comprat és el del país on s’ha fet la reserva, en el cas d’Andorra, s’aplica l’IGI (4’5%), donant un cost final molt més atractiu per als compradors estrangers. «El mateix client fa el transport de la frontera, així s’estalvia molts diners», comenta Wards. 
 

D’aquesta manera, les circumstàncies particulars d’Andorra –que compta amb una gran presència del comerç destinat a persones de fora del país– fan que es pugui contemplar el pagament i lliurament a distància, com també l’entrega en persona quan el client puja al Principat. En aquest context, el servei electrònic es converteix més que res en un sistema de reserva.
 

Però aquestes noves plataformes, també poden utilitzar-se per oferir serveis, prestats a distància o bé directament al client. De fet, Wards destaca que a Andorra el gran volum dels serveis contractats a través de mitjans electrònics se situa en l’àmbit de l’hoteleria i la restauració. «Veiem que aquí es fa un ús del comerç electrònic que pot ser diferent de la concepció que hom en pugui tenir, si es basa únicament en el model econòmic d’algunes webs molt conegudes de compres en línia».  
 

Aquestes conclusions es van realitzar en el marc de les ponències de la 28a Diada andorrana a la XLVII Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, on Ward va voler analitzar Andorra i els petits Estats d’Europa davant dels reptes del comerç electrònic. D’aquesta manera, es va plantejar la supervivència de l’activitat dels petits països, en un context en què la competència és important i, a la vegada, les noves tecnologies exerceixen una influència cada cop més creixent. I és que un dels fundadors de ‘Talent Republic’, Carles Llagostera, destaca que el comerç electrònic «és una bona oportunitat per a un país com Andorra, on en determinades èpoques de l’any, el comerç tradicional pateix la manca de turistes». I «vendre per Internet, pot ser un bon complement a aquest comerç tradicional». 
 

D’altra banda, Wards també va voler destacar que la situació andorrana és gairebé «la més pobra pel que fa a connexions», amb tan sols Croàcia disposant d’una connectivitat més restringida. Doncs els altres països «solen disposar de quatre a cinc interlocutors».