PUBLICITAT

Rialb

Rialb vol convertir-se en un referent de les aigües tranquil·les

L’embassament vol ser distingit com la primera estació nàutica d’interior de Catalunya

Per EL PERIÒDIC

El Consorci Segre-Rialb demana que l’embassament de Rialb tingui la distinció d’estació nàutica d’interior.
El Consorci Segre-Rialb demana que l’embassament de Rialb tingui la distinció d’estació nàutica d’interior. | EL PERIÒDIC
El Consorci Segre-Rialb impulsa un projecte perquè l’embassament de Rialb sigui el primer pantà de Catalunya amb la distinció d’estació nàutica d’interior i es converteixi en el referent de les aigües tranquil·les a les comarques de la demarcació de Lleida, segons ha informat RàdioSeu. Per aconseguir dita meta, actualment s’està redactant un Pla d’Usos a la zona i s’acaba d’adjudicar la redacció d’un Pla Especial d’Urbanisme que pretén eliminar traves per poder oferir més serveis.
 
A més, els ajuntaments i empreses turístiques del voltant de l’embassament han constatat un augment de visitants a la zona en els darrers anys, però asseguren que encara es pot fer molt més per aprofitar el potencial d’aquest territori situat entre la Noguera i l’Alt Urgell. 
 
De la mateixa manera, segons ha explicat a l’ACN la tècnica de desenvolupament local del Consorci, Núria Solé, el projecte es basa en la transformació d’un territori apostant de manera prioritària per un producte turístic com són les activitats relacionades amb les aigües tranquil·les i les aigües vives, però també acompanyat d’una oferta d’allotjament i gastronomia de qualitat, d’atractius culturals i de natura.
 
Tot i això, des del Consorci s’han visitat altres estacions nàutiques d’interior europees, com és el cas de les franceses del Lac du Bourget i el Lac Léman. Solé també ha manifestat que la iniciativa no està lluny, «però s’hi ha de treballar, aquest és un projecte a mig-llarg termini, i no s’aconseguirà en dos anys». Per la seva part, la tècnica de desenvolupament rural del Consorci Segre-Rialb ha volgut assegurar que dos dels factors fonamentals per aconseguir la marca turística són la voluntat empresarial i la política del territori, «i ara per ara tots dos estan assegurats». Ara bé, per incrementar els usos i millorar els serveis i les infraestructures que permetin bastir el projecte, l’entitat ha indicat que «cal la implicació de la Generalitat i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)».
 
APOSTA PEL TURISME / Malgrat que s’ha optat pel Pla Especial, l’alcalde de la Baronia de Rialb, Antoni Reig, també reclama que se solucioni el problema d’arrel amb l’aprovació d’una nova llei d’Urbanisme «que permeti el desenvolupament dels territoris rurals, entenent que s’ha de fer dins d’un ordre». A més de les aigües tranquil.les, a la zona també s’aposta per les aigües braves, amb clubs com el Nàutic Mig Segre que duen a terme activitats com el ràfting o el caiac. I és que l’any 2000, als municipis de l’àmbit del pantà hi havia 14 establiments d’allotjament, mentre que aquest 2015 en són 48, amb 988 places. La majoria, 22, es troben a la Baronia de Rialb; 6 a Basella; 3 a Oliana; 7 a Peramola; 8 a Ponts i 2 a Tiurana. Fa 15 anys, ni a la Baronia ni a Tiurana no n’hi havia cap. 
 
De la mateixa manera, El Consorci Segre-Rialb demana a la CHE actuacions de seguretat i protecció a l’embassament. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT