PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El manteniment dels llocs de treball després de Vall Banc és incompatible amb la llei

Article 21.3: Vall Banc només pot acabar en liquidació, venda d’actius i passius o la fusió

Per RAFA MORA

Un treballador entra al pàrquing de l’edifici de Banca Privada d’Andorra.
Un treballador entra al pàrquing de l’edifici de Banca Privada d’Andorra. | TONY LARA
El final del banc pont Vall Banc no podrà garantir els llocs de treball perquè la legislació andorrana no contempla un escenari propici. Analitzada la llei andorrana (Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries), la Directiva 2014/59/UE del Parlamet Europeu, i la llei espanyola 9/2012, Andorra no ha aplicat en el seu text legal els supòsits pels quals el banc pont pot deixar de ser-ho venent les seves accions, sinó que només ho pot fer en quatre circumstàncies: la fusió amb un altre banc (que només pot ser amb llicència andorrana), la venda a un tercer d’actius i passius del banc pont, la liquidació o, per últim, la conclusió del termini de dos anys marcat per la llei que acabaria també en liquidació de l’entitat.
 
D’aquesta manera, són els treballadors els afectats per aquesta situació i en cap cas tenen assegurat el seu lloc de treball, amb la qual cosa el conveni que estan estudiant firmar –encara no ho han fet– i que preveu mantenir el major nombre possible de llocs de treball en el pas de BPA a Vall Banc, després acabaria en nores. Si hi ha una venda a un tercer de la totalitat o la majoria dels actius i passius de Vall Banc, s’haurien de renegociar les contractacions, segons les fonts consultades per aquest rotatiu; si hi ha una liquidació, és això: una liquidació; i si s’opta per la fusió, com que necessàriament hauria de ser per part d’una entitat andorrana s’entén que qualsevol d’aquestes té la capacitat –per plantilles i recursos–, d’absorbir el negoci sense haver d’incorporar personal nou.
 
Europa i Espanya opten per la venda / Segons les fonts consultades, la llei andorrana de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries (llei 8/2015), està «inspirada» en la Directiva europea (2014/59/UE), però no la copia tal qual. En tot cas, sí que apunta que s’agafa a ella «sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries». Això és, canviar la llei 8/2015.
En tot cas, l’article 17.5 de la llei andorrana diu: «L’AREB o qualsevol altra autoritat pública andorrana poden ser titulars de la totalitat o d’una part de les accions representatives del capital social de l’entitat pont». Segons alguns experts consultats per aquest rotatiu, això significa que «les accions d’una entitat pont no poden estar en mans d’una entitat privada», i aquesta acció seria –si la llei ho permetés, que no és així– també un camí perquè Vall Banc deixés de ser banc pont.
 
Així doncs, la Directiva europea estableix cinc supòsits perquè una entitat pont deixi de ser-ho: la fusió, la venda d’actius i passius, l’expiració dels dos anys de termini, la liquidació, i que «les accions de l’entitat pont deixin de ser d’autoritats oficials i que l’entitat pont deixi de complir les tasques d’una resolució (article 41.3, apartat b, que fa referència als requisits de l’article 40, apartat 2 d’aquesta mateixa Directiva). Per la seva part, Espanya en l’article 27.5 de la llei 9/2012, estableix que l’objectiu és la venda, directament: «El banc pont serà administrat i gestionat amb l’objectiu de vendre’l». 
 
La legislació andorrana no ha inclòs la cinquena circumstància que sí es troba en la Directiva europea –la venda d’accions–, així que l’AREB, si opta per la via de la resolució, no pot fer la venda directa sinó que ha de passar pels quatre apartats de la llei andorrana (article 21.3), que tancarien la porta al futur de la massa laboral de l’entitat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT