L’economista Pierre Defraigne, un dels conferenciants que ahir intervenia a la Universitat d’Estiu, partia de l’«esquizofrènia» de què pateix Europa i el requeriment de diluïr-la, donada la seva «responsabilitat davant del nou ordre mundial», per donar pas a les relacions transatlàntiques. Ho feia tot just desprès que l’antropòloga social Susana Narotzky expliqués a l’auditori quina és «l’experiència quotidiana de la gent normal» en un context de crisi econòmica, és a dir: com les persones raonen al voltant dels processos econòmics.
 

La segona jornada de la 32a edició de la Universitat d’Estiu d’Andorra reprenia ahir el seu programa amb dues exposicions més al voltant d’Europa, reptes de futur, títol sota el què es desenvolupa fins demà al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Defraigne, qui dirigeix la Fondation Madariaga-Collège d’Europe, defensava durant la seva conferència sobre ‘La UE i les relacions transatlàntiques’ la necessitat que la UE trenqui amb el seu «desdoblament d’identitat» per definir si és «atlàntica o bé eurasiàtica».
 

Segons va explicar l’expert, dos factors condueixen ineludiblement a la necessitat de triar: per un costat, «una crisi econòmica que amenaça la supervivència d’Europa». De l’altre, «el nou equilibri geopolític» germinat amb la preponderància creixent de l’Àsia, «particularment de la Xina». Serà la seva definició dins de la confrontació entre l’est i l’oest protagonitzada pels Estats Units i la Xina la que determinarà el nou ordre mundial i de la que depèn que «d’aquí vint anys hi hagi no una guerra» entre aquesta darrera potència i el món.
 

La concloent ponència de Defraigne era precedida per l’enumeració, per part de la catedràtica de la Universitat de Barcelona Susana Narotzky, dels «tres pilars fonamentals» d’accès a l’economia des la vessant antropològica social. Per accedir al raonament que la gent desenvolupa al voltant de moments de crisi com l’actual, l’antropologia social analitza, en primer terme, la reproducció social; com la recessió canvia les relacions intergeneracionals provocant, per exemple, el retorn a casa de pares d’edat avançada de persones d’edat mitjana. El segon vèrtex en què es basa l’estudi del coneixement de les persones al voltant dels processos econòmics és, segons Narotzky, els seus canvis en l’aprovisionament de béns i serveis. La darrera via és la reconsideració per part de la societat de què és realment l’economia. Així, la professora assegurava que, en temps de crisi, pren rellevància l’economia per la vida, en detriment del creixement. Les intervencions es reprendran avui a les 18 hores amb ‘La UE i els països d’Europa central i Oriental’ i amb una intervenció sobre ‘Andorra i la UE’.