La selecció fa patir. Qui la segueix, i la sent, sap de que par-lo. Tothom que és conscient de les diferències existents entre el combinat pirinenc i qualsevol altre comprova que fa el que pot, sempre amb l’objectiu de competir sigui quin sigui el país que té al davant. Per això, a vegades, el patiment és major, com el que es va veure contra Israel. La primera part va ser un desastre i pel cap de qualsevol passava la idea que es pogués produir una derrota històrica, aquelles que per un marcador abusiu es converteixen en mediàtiques arreu, i que fan veritable mal.
 

Els entrenadors i el cos tècnic amb el que treballen preparen a consciència cada partit. Ho volen tenir tot controlat per a que no s’escapi absolutament res. Però el que apareix en una pissarra només és orientatiu, perquè al llarg dels noranta minuts i el que vulgui allargar l’àrbitre son tantíssimes les alternatives que es presenten que s’ha de saber treballar sobre la marxa. I del que tenia plantejat des de l’inici Koldo Álvarez ràpidament va veure els seus plans trastocats. En la primera arribada els hebreus es posaven per davant en el marcador. Bitton rematava des de més enllà de la frontal de l’àrea, l’esfèrica feia un rebot just davant de Pol que no li permetia atrapar-la, se li escapava i Zahavi recollia el rebuig per marcar. Koldo des de la banqueta es treia la corbata, no només per el calor i l’humitat que es produïa a Haifa.

Res funcionava. A més es cometien masses faltes prop de l’àrea, que suposaven un perill innecessari. Els israelians, a més, s’estaven agradant. Volien que el públic reunit al Sammyr Ofer Stadium s’ho passés bé. I ho estaven aconseguint. Els tocs d’esperó es repetien i els seguidors ho agraïen. El de Dabbur a Zahavi dins l’àrea el va poder tallar la defensa quan permetia al golejador tenir una ocasió franca per materialitzar el segon. Al contraatac també calia estar ben alerta. Natcho en va llançar un ràpid superant l’entrada de Rebés i assistint a Hemed, que superava per velocitat a Moi però Pol li va encertar les intencions per rebutjar la pilota. El porter aturava posteriorment en dos temps la rematada de Bitton.
 

Els jugadors andorrans estaven fosos. Hi havia alguns amb símptomes evidents de cansament. No només per les cares i recolzant-se en els genolls quan la pilota estava aturada, sinó perquè en les curses eren superats. En una falta lateral Zahavi tornava a marcar. Aquest cop rematant de cap. Era el minut 25 i només tres després Víctor Rodríguez atropellava a Dabbur, el que significava un penal clar que Hemed s’encarregava de transformar. Les coses es posaven difícils, perquè les esquerdes al terreny de joc eren més que evidents. Acostar-se a la porteria contrària semblava impossible. El porter local, Marciano, es traslladava tranquíl·lament fins el mig del camp per recollir un rebuig defensiu i era aplaudit per la seva afició, ja que tenia l’oportunitat de tocar el cuir. El més semblant a una oportunitat andorrana era un xut llunya de Víctor Rodríguez al 35 que s’escapava molt i molt alt.
 

Pol aquest cop sí que va estar encertat en aturar la rematada de Hemed. Però no va poder fer res amb el gol de Dabbur, al que li arribava als peus la pilota després d’un rebot, regatejava A Emili i Marc Garcia amb un moviment tècnic i superava al porter, que va tocar l’esfèrica però no va poder evitar que entrés. Els jugadors israelians anaven a per totes, veient-se molt superiors. Un contraatac dirigit per Hemed acabava amb una rematada de Rikan que Vieira s’encarregava de desviar quan la pilota entrava. Els locals no desistien per posar la maneta abans d’arribar al descans. Hemed i Zahavi, aquest darrer de falta directa, eren els darrers en provar-ho.
 

En la segona part la intensitat va baixar notablement. Res a veure amb la primera. Eli Guttman va fer canvis pensant en el pròxim partit que han d’afrontar en tres dies. No calia carregar a alguns dels seus jugadors. En una falta Rikan rematava fregant el pal. Hemed ho provava de cap, però es va trobar amb un encertat Pol. Lima salvava el cinquè sobre la mateixa línia de gol, quan Ben Haim II xutava després de superar la sortida de Pol. Aquest, cada cop que servia des de la seva porteria, era xiulat pels espectadors, entenent que perdia temps en cada acció d’aquest tipus. Però no afectava al porter andorrà, que feia la seva feina i el que sap fer, aturar pilotes. Amb la que li va enviar Natcho va aconseguir-ho.
 

Un dels mínims elements positius que es poden extreure del matx va ser l’estrena amb la selecció absoluta de Llovera. El debut d’un jove sempre és interessant, pensant en el futur del combinat nacional. A 7 minuts per al final entrava al terreny de joc. A Pol se li girava feina i va tenir dues intervencions decisives per a que la maneta no aparegués al marcador. Primer realitzava una gran estirada per desviar el cop de cap de Dabbur. Dassa, incombustible en la banda dreta, va ser qui li realitzava la passada. I el porter tot seguit tornava a lluir-se amb la rematada de Tibi. Rubio, que va veure targeta groga, es perdrà el matx de diumenge a Bòsnia i Hercegovina. Cristian, amb una forta contusió, es presenta com a dubte. La derrota és dolorosa, però tenint en compte el que es va veure durant el primer temps, el resultat final podria haver estat molt pitjor, perquè les sensacions deixades a Haifa no són gens positives de cara al futur per proper per concloure la fase de classificació.