PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Mostra de força

Purito s’imposa a la quinzena etapa i es queda a només un segon de posar-se el mallot de líder

Per JOAN JOSEP BLASCO

És un escalador i dels bons. Joaquim Purito Rodríguez es va adjudicar en alt dues etapes del Tour de França i a la Vuelta a Espanya ja en porta una. A l’ascensió a Sotres ningú va poder seguir-lo, assolint un triomf que el deixa a només un segon del lideratge.
 
La quinzena etapa transcorria entre Comillas i Sotres, de 175,8 quilòmetres. El pilot va poder deixar en no res l’escapada del dia, formada per 9 corredors. El darrer en aguantar va ser Haimar Zubeldia (Trek Factory Racing), que era neutralitzat a dos km per al final. Purito va ser l’encarregat de fer la selecció a un km per a la meta en les dures rampes que es presentaven en l’ascensió. A 800 metres de l’arribada va realitzar un atac que va ser impossible per als seus rivals seguir-lo. Creuava la meta en solitari, treient-li quinze segons al líder, Fabio Aru (Astana), que sumat als 10 segons de bonificació fa que estigui a només un en la general de l’italià. Tom Dumoulin (Giant) no va poder aguantar el ritme del de Parets del Vallès i va entrar a 51, que el deixa a 1.25 minuts. A la contrarrellotge de Burgos de dimecres provarà de capgirar la classificació, tot i el temps perdut i que avui es presenta una etapa dura entre Luarca i Ermita del Alba, de 185 km, amb un toal de 7 cims.

Guanyar l’etapa «ha estat una alegria increïble. Portàvem tota la Vuelta buscant aquesta etapa i guanyar i ser amb opcions a la general és per estar content. Estem en una situació perfecta a un segon d’Aru. No crec que un segon sigui important. L’important és que les sensacions són bones», assegura Purito, afirmant que «són totalment diferents a les del Tour», ja que a la ronda francesa «no em veia amb la força de ser entre els favorits i ara sí que em veig amb ells en el tu a tu i capaç de batre als millors. Al Tour contra Froome o Quintana no hagués pogut perquè em faltava aquella guspira». El seu objectiu és posar-se el mallot vermell i no deixar-lo: «És clar que vull guanyar la Vuelta. No aniré dient que no».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT