Era un dia decisiu. Queda encara Vuelta a Espanya, però la contrarellotge de Burgos marcava el futur d’uns i altres. Joaquim Purito Rodríguez (Katusha) no va poder aguantar el ritme imposat pels seus principals rivals, el que el fa perdre el mallot vermell de líder i baixar fins a la tercera posició. Això sí, d’aquí al final promet batallar. No es dóna per vençut a pesar del cop rebut i seguirà intentant-ho.

El guió marcava que el ciclista català no podria mantenir el lideratge i que perdria temps, però aquest va ser més del que hagués desitjat. El recorregut pla de 37,8 quilòmetres no el beneficiava. Tom Dumoulin (Giant) va complir amb els pronòstics. Ben aviat es va veure que anava a per totes. En la primera referència ja es va comprovar que tothom quedaria per darrera seu. A Mikel Nieve (Sky), que havia sortit just davant seu, el va superar com una exhalació. Purito feia el que podia. «Pretenia perdre com a màxim dos minuts», exposava després de la crono el de Parets del Vallès, però finalment en van ser 3,06, per acabar en la trentena posició. El neerlandès finalitzava amb un registre de 46.01 minuts. Segon va ser el polonès Maciej Bodnar (Tinkoff-Saxo) a 1.04 i tercer Fabio Aru (Astana), que va salvar els mobles, a 1.08. En la general hi ha canvis significatius. Dumoulin es posa líder, amb tres segons d’avantatge sobre Aru. Rodríguez es troba ara tercer a 1.15.

Aguantar el ritme dels rivals no va ser possible. «Havia de fer una grandíssima crono i no l’he fet. En canvi Dumoulin i Aru s’han sortit. Aru ha estat impressionant i a mi se m’ha escapat l’objectiu marcat per un minut», admetia Purito. Ho tenia al cap: «Em deia a mi mateix que amb una crono així mantindria el mallot». Però no va poder ser. Tot i així no es rendeix. Queden quatre etapes per endavant, i assegura «seguir intentant-ho», perquè hi haurà instants de cursa que els podrà aprofitar: «Això no s’ha acabat, queden tres dies molt bons. S’ha de donar canya i rebentar allí a l’holandès». Anirà a per totes i espera que li surti bé, perquè «quan hi ha moviments sempre surto perjudicat, però a veure si per una vegada em toca torejar bé».
 

Després de tot el que ha fet en aquesta Vuelta per ser líder, admetia tenir «més ràbia que el 2012», quan Alberto Contador li va prendre el títol en una escapada a l’etapa de Fuente de. Es troba davant una de les seves últimes opcions de guanyar una de les principals rondes i no la vol deixar escapar: «Cada vegada queda menys i sembla que tot se’m torça per aconseguir una gran». Respecte a l’holandès, assenyalava que «està clar que estem davant un corredor que aquesta Vuelta li ha obert un camí per guanyar una gran».
 

L’home del dia era Dumoulin. Estava exultant encabit dins el mallot vermell. Sabia que la jornada havia estat rodona. «He fet una molt bona contrarellotge. És quasi un somni. Estic molt content i de moment el que vull és celebrar la victòria amb els meus companys i l’equip i no pensar encara en els pròxims dies», assegurava el corredor del Giant. Fins ara les seves declaracions sempre han estat moderades en quan les seves opcions. «Ara sí és va de debò», admet, ja que es presenta com el candidat principal a adjudicar-se aquesta edició de la Vuelta. L’objectiu és «lluitar per la victòria» i «es tracta de mantenir fins el final el mallot de líder, però serà molt dur». De les etapes que queden per endavant no se sent «especialment preocupat per cap», però estarà atent a qualsevol atac que es produeixi contra els seus interessos.

Purito no és l’únic en remarcar que aquesta edició no està decidida. «La Vuelta no ha acabat, en absolut. Queden etapes difícils, terreny suficient per intentar recuperar el liderat, i amb l’equip que tenim encara tenim molt a fer, fins a l’últim metre», assenyalava Aru.

 

Lidera amb Valverde l’equip espanyol per al Mundial