Un helicòpter super puma, capacitat per operar amb càrregues d’important volum, va iniciar ahir en els trams de més difícil accés les tasques de substitució d’aquell material emprat per la central hidroelèctrica d’Engolasters. El giny, provinent de Suïssa, desplaça fins als indrets de més difícil accés les peces de major magnitud, que arriben fins a les quatre tones de pes. En total, segons va explicar en la presentació de les obres el director d’Operacions de FEDA, Vicenç Jorge, l’helicòpter traslladarà sis juntes de dilatació que serviran per substituir els vells materials de la canonada forçada que comunica el llac amb les instal·lacions de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA). Durant la jornada d’ahir l’aparell ja va treballar en diferents trams, tasques que seguirà perpetrant els propers dies 23 i 24 de setembre i en què nombrosos tècnics operen per a la correcta col·locació de dits materials.
 

Aquesta només és una de les tres fases encetades per part de la parapública tot aprofitant el buidatge de la bassa artificial iniciat el passat 18 d’agost i que s’allargarà fins a finals del proper mes de novembre, «ineludiblement». La data fixada per reomplir el llac podria estirar-se, com a molt, fins a principis de desembre, a temps per evitar «les complicacions» que comportaria l’arribada de l’hivern (com la gelada del llac). 
 

Tanmateix, Jorge assegurava que es treballa –tot acomplint la seguretat requerida– amb la màxima celeritat; la manca d’aigua a Engolasters no només suposa un impacte visual per als visitants sinó que, d’altra banda, l’aturada de l’activitat comporta que deixi de generar-se, aproximadament, «una quarta part» de l’energia que transforma anualment la central, que produeix «entre el 15 i el 20% del consum elèctric d’Andorra». En el transcurs de les operacions de millora i renovació, aquesta energia està sent importada, en els moments de major consum, des de França i Espanya.
 

La substitució de la vella càpsula de capçalera, instal·lada als anys 90, és la comesa que requeria l’extracció de l’aigua, acció que no es contempla repetir, un cop finalitzades les «exhaustives» tasques de manteniment d’enguany, «fins d’aquí 15 anys». De fet, una de les dues peces que reemplaçaran l’actual vàlvula de capçalera permetrà fer tasques de manteniment sense necessitat de buida el llac. L’objecte que ho permetrà és una nova vàlvula de guillotina amb el tancament de la qual es podrà operar sobre el segon element, una vàlvula de papallona similar a la que es retirarà. 
 

Cadascuna d’aquestes peces, instal·lades en un pou que descendeix 20 metres sota terra, pesen 8.840 i 5.800 kilograms. Ambdues tenen 1,90 metres de diàmetre i tenen capacitat per permetre circular-hi un cabal d’aigua d’11 metres cúbics per segon a una pressió de 2 bars, segons les dades facilitades per FEDA. La col·locació d’aquestes noves peces comportarà la possibilitat d’«aïllar l’estany respecte de la canonada forçada» que condueix l’aigua fins a la central d’Encamp. A més, «en cas de seguretat», es podran, d’una banda, tancar de manera manual i, de l’altra, es reduiria el temps de clausura fins als dos minuts i mig, mentre que fins ara se’n trigaven aproximadament cinc. Fins ara i en 80 anys no ha estat necessari recórrer a una intervenció similar, però la renovació s’emmarca en «mesures de prevenció» per part de Forces Elèctriques.
 

Per últim, els treballs de manteniment encetats encara no fa un mes permetran executar les feines que cada any perpetua l’empresa per tal d’assegurar el correcte funcionament d’una infraestructura que data dels anys 30 i que es desenvolupen als canals que fan arribar l’aigua des dels rius Valira i Madriu fins a la central.
 

Malgrat no poder evitar l’estupor que causa en els visitants la buidor del llac, l’empresa dirigida per Albert Moles va instal·lar a l’entorn diversos planells expositius amb què es desgloça tant el funcionament com l’activitat i producció de la central hidroelèctrica.