Les armes seguiran disparant fins al darrer cartutx. Que ningú pensi que la Vuelta a Espanya està decidida. El podi continua igual, tot i els intents frustrats per tractar de desbancar al líder. Joaquim Purito Rodríguez (Katusha) i Fabio Aru (Astana) van intentar-ho, però Tom Dumoulin (Giant) va respondre a la perfecció. Tots van creuar l’arribada junts, pel que avui tots tornaran a estar atents per veure qualsevol mínim defalliment de l’holandès.
 

Tothom sabia que en els 204 quilòmetres entre Roa i Riaza es produirien atacs per canviar el posseïdor del mallot vermell. La jornada va iniciar-se a un ritme elevat, a 50 km/h. La primera escapada es produïa al km 55, composada per 24 unitats, que van arribar a tenir sis minuts d’avantatge. Però on es va posar realment interessant la divuitena etapa va ser a 13 km per al final, en l’ascensió al port de la Quesera, de primera categoria. Era on Dumoulin havia d’estar realment atent i no perdre de vista ni a cap dels seus rivals ni les seves intencions. En l’aproximació al port l’Astana va prendre el comandament, canviant el ritme per retallar distàncies amb els escapats.
 

Purito va intentar-ho a poc d’arribar a la Quesera, però l’Astana no li va permetre que acomplís el seu objectiu resguardant les esquenes a Aru. En la pujada van començar els atacs de veritat. Qui vulgui ser al podi no es podia deixar res a la carretera. L’italià va intentar-ho fins a tres ocasions, i el grup es va estirar, però Dumoulin sempre es trobava a roda del transalpí. Qui també va llançar varis atacs era Alejandro Valverde (Movistar), però va seguir la mateixa sort. Van coronar el port tots junts, un minut per darrera de qui encapçalava la cursa, Haimar Zubeldia (Treck) i Nicolas Roche (Sky), que van aguantar les distàncies en el descens per jugar-se entre tots dos el triomf del dia. Van emprendre la recta final i per velocitat es va imposar l’irlandès. Els favorits creuaven plegats l’arribada 38 segons després. A la general tot continua exactament igual. Dumoulin segueix líder, amb una mínima avantatge de tres segons sobre Aru i d’1.15 minuts de Purito.
 

No només es tracta de provar-ho individualment. El treball dels equips és bàsic per tractar de desgastar Dumoulin. Purito considera que «seria millor guardar les forces per atacar al líder moltes vegades en comptes d’imposar un ritme alt de cursa», com es va produir. «Astana va controlar la carrera amb un ritme impressionant, amb l’esperança d’aïllar Dumoulin a l’última pujada, però la tàctica no va funcionar», perquè l’holandès «està molt fort». El Katusha va intentar-ho, però sense èxit: «Nosaltres també vam tractar de fer el nostre joc, però no va ser tan fàcil. Finalment tots vam arribar junts a la meta. Veurem que passa els pròxims dies».
 

La confiança de Dumoulin en si mateix és gran. No sortia com a candidat per adjudicar-se la Vuelta però ja que hi és no vol deixar escapar el mallot. «Aquesta ha estat la primera de les quatre etapes que em queden. És difícil, però de moment segueixo líder. He rebut molts atacs d’Aru, que estava fort, però en tot moment tenia clar que continuaria de vermell», assegura l’holandès, subratllant que haurà de seguir estant atent fins a Madrid: «Pot passar de tot».