L’artista franco-suïssa Marie-Hélène Richard s’usa d’una col·lecció de llumins per donar vida a la seva obra ‘Bois de Poche’. Doncs a través d’aquests i amb una estructura a mida amplificada es dinamitza i presideix l’entrada del Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria, i és que amb els llumins a gran escala, l’artista ha tipificat la paraula ‘tabac’ que hi ha a l’entrada de l’establiment. 
 

Es tracta d’una de les manifestacions d’art inclosa en la biennal Andorra Land Art que es va inaugurar el passat dijous. On una vintena d’obres internacionals repartides arreu del Principat proporcionen veritables obres d’art i representacions úniques que embolcallen i diferencien el país. Per la seva part, l’artista de ‘Bois de Poche’ va explicar ahir, durant la presentació de l’obra, que la inspiració li va venir de seguida que va llegir la paraula tabac i va voler crear una estructura dinàmica que estigués en un lloc accessible a la mirada, remarcant també que en la seva obra –com en totes les que integren el Land Art– va voler al·ludir a la naturalesa amb aquesta escenificació, doncs «els llumins cauen des del cel i es troben amb la vegetació, que és d’on provenen ells». 

A més,tal i com va indicar la seva autora, els llumins –que tenen una mida 24 vegades més grans que els reals– juguen amb l’arquitectura del lloc i estan col·locats en un indret totalment accessible als ulls de l’espectador. De la mateixa manera, Richard va afegir que va pensar amb els llumins perquè són un element de moltes obres d’art i maquetes, fixant com a exemple la Torre Eiffel de París.
 

Citant la presentació de l’obra ‘Bois de Poche’ en el marc de Land Art Andorra, els llumins tenen el seu lloc al museu perquè acompanyen «el fumador de pipa, en perill de desaparició, l’encenedor de xemeneies, espècie esdevinguda estranya, i el petit venedor de llumins, ara relegat al món dels contes...». 
 

En agraïment a l’obra i dedicació de l’artista, el comissari de la biennal, Pere Moles –que també va participar en la presentació de l’obra– va explicar que per dur a terme el Land Art, primer es van escollir els artistes i després les ubicacions i que «Marie-Hélène va fer la proposta dels llumins gegants i realment la va clavar». Afegint que «ha fet un art en context». A més, Moles va aprofitar per convidar als presents a buscar informació sobre les seves obres, ja que és un referent del ‘Land Art’ a Europa.

D’altra banda, La Fundació Julià Reig i Tabandor també van voler donat suport a l’obra i van mostrar la seva satisfacció per poder col·laborar en iniciatives com aquesta. Així doncs, la presidenta de la Fundació Reig, Déborah Ribas, va voler destacar la importància de què s’uneixin sinergies per poder acollir iniciatives com aquesta. Finalment, el director general de Tabandor, Albert Mora, va reconèixer estar «encantat de poder-hi contribuir perquè encaixa molt en l’activitat pròpia de la casa».

La vida artística de Richard / L’artista franco-suïssa, ha intervingut en els paisatges naturals o urbans de França i de tot Europa durant vint anys. Dialogar amb el lloc és essencial per aquesta arquitecta de la imaginació poètica. La simplicitat de les formes, el minimalisme del seu tractament, deixen un missatge de lleugeresa. 
 

Marie-Hélène Ricard treballa en un concepte de l’espai impressionant, amb materials pobres i extremadament variats, com ara ampolles d’aigua col·locades en un llac o bambús pintats travessant l’espai. Aquestes obres, que qüestionen l’home en relació amb el seu entorn, són al nivell dels llocs on han estat creades, de vegades llocs monumentals. La noció del temps és també part del joc de l’artista, que se situa així precisament en un espai/temps marcat, que pot anar des del més perenne al més efímer en unes poques hores, fent les seves obres destacables i diferenciades entre els artistes naturalistes.