PUBLICITAT

ORDINO

La solitud existencial d’Illescas convenç el jurat dels Jardins d’art

Ordino esdevé durant el cap de setmana una capital de l’art amb el certamen artístic

Per E. J. M.

Una de les fotografies de la sèries ‘¿Están ahí’?, de Rordigo Illescas, guanyador del primer certamen Jardins d’art.
Una de les fotografies de la sèries ‘¿Están ahí’?, de Rordigo Illescas, guanyador del primer certamen Jardins d’art. | RODRIGO ILLESCAS
Hi són? Estan allí? Es pregunta el fotògraf Rodrigo Illescas a través d’unes inquietants fotografies que, en realitat, semblen dibuixos. ¿Estan ahí? és el títol de la sèrie fotogràfica amb què l’argentí ha concorregut a la primera edició dels Jardins d’art d’Ordino. I ha estat arribar i triomfar. Illescas és el primer guanyador del certamen artístic organitzat pel Comú d’Ordino i que durant el cap de setmana ha omplert la població d’obres d’art pels racons més emblemàtics.
 
La idea va sorgir de la directora de l’Escola d’art d’Ordino, Rosa Mujal, per substituir el certamen de pintura. Els departaments de Cultura i de Turisme del Comú han fet pinya per impulsar aquest concurs biennal, que s’alternarà amb l’Art Camp. 
 
El jurat del premi, format per Josep Maria Ubach (exdirector de Promoció Cultural del ministeri de Cultura), Carme Tinturé (de la galeria Pilar Riberaygua) i Toni Crux (de la galeria Mamma Maria) va decidir ahir que el millor participant als Jardins d’art ha estat Illescas. El Premi professional al millor artista consisteix en 2.500 euros i una exposició individual a la galeria Pilar Riberaygua.
 
¿Están ahí? és un al·legat sobre la solitud existencial a què la societat contemporània es veu abocada. Els personatges que retrata estan a la penombra, i es veuen entre finestres i portes, en escenes quotidianes, en imatges com si fossin robades per Illescas. L’artista estava instal·lat davant de l’església d’Ordino.
El jurat també ha volgut reconèixer amb una menció especial les creacions de l’andorrana Gemma Piera (ceràmica) i del francès Gilles Rieu (pintura).
Durant el cap de setmana el públic ha pogut recórrer racons com els jardins de Casa Rossell i de la Casa d’Areny-Plandolit per veure els treballs a concurs i conèixer els artistes personalment i escoltar les seves explicacions. Els visitants també han tingut un paper destacat en els Jardins d’art ja que del seu vot n’ha sortit el guanyador del premi popular a la millor obra, que consisteix en 1.000 euros i una exposició individual a la galeria Mamma Maria. En total, van votar unes 500 persones. Segons el públic la millor obra ha estat l’aerografia de l’andorrà Marc Vidal.
 
El descobriment de l’era
 
L’esdeveniment Jardins d’art ha permès descobrir l’estupenda era de Casa Rossell com a espai expositiu. La pluja de dissabte va obligar alguns artistes a buscar un espai alternatiu per mostrar el seu treball, com ha estat el cas de Montse Mayol, Manuela de Miguel, Susanna Ferran, Mònica Armengol, Sílvia Guillem i Neus Mola. Casa Rossell és un edifici històric propietat del Govern, un immoble protegit al qual se li ha dignificat la cara i els entorns, era inclosa.

L’espectacular sala és molt llaminera i està cridada a ser un nou espai cultural. A més, als jardins de l’era, que també s’han inclòs a la rehabilitació de la zona, s’hi aixeca el gall daurat de dEMO, un dels artistes participants a la Biennal Land Art Andorra.
24 mirades, cap discurs únic 
 
Els Jardins d’art d’Ordino van convocar els artistes, una crida a la qual van respondre més de 50 artistes. La selecció prèvia, però, en va deixar la meitat. Els creadors han tingut llibertat total a l’hora de pensar i presentar els seus projectes ja que les bases del certamen no han limitat ni la tècnica ni el tema. Cada participant ha defensat davant del jurat la seva obra, cadascú amb el seu elaborat discurs. 
 
Per exemple, la pintora Zoe, que ara se centra en l’art abstracte, juga amb «el concepte de fractalitat» i «la geometria oculta en la natura» i ha pintat uns quadres abstractes segons l’entorn en què havia d’exposar, en què ha jugat amb el degoteig de la tinta xinesa i la seva intervenció per aturar el procés.
La fotògrafa Montserrat Altimiras reflexiona sobre «l’instant», aquell moment, aquell segon, que  és únic, especial. De fet, tots els moments ho són. 
El pintor francès Jacek defensa «el treball contemporani, del segle XXI» i ha és el creador del concepte i de la tècnica «digit paint». «Utilitzo imatges numèriques per fer una compoisició». Jacek es qualifica de pintor «abstracte» que juga amb la tècnica «per apropar-me més al públic».
 
La il·lustradora Montse Mayol ha fet dos dibuixos de gran format  en llapis sobre fusta, acolorits amb acrílic, per expressar «el sentiment d’angoixa, de sentir-se atrapat». Per aconseguir-ho ha dibuixat dues noies amb una gesticulació que transpira angoixa.
 
Sílvia Guillem ha presentat una instal·lació de «microcosmos», les casetes de fusta amb què juga amb els conceptes «del pas del temps, la memòria, la paraula i el record». Amb el pas del temps també hi ha treballat Neus Mola, que ha donat voltes al temps cíclic, circular, utilitzant diferents materials i creant petites peces úniques –«monotips»– que simulen «el moviment dels astres, planetes i arbres».
 
Al certamen també hi han participar Mònica Armengol, Jaume Campmany, Jesús Campos, Maite Luque, Alfons Valdés, Anna Mangot i Mercè Ciaurriz, entre altres. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT