PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Un cop d’ull al patrimoni ocult

Els propietaris de casa Blanca de Segudet i de casa Ribot d’Engordany n’obren les portes

Per ESTHER JOVER MARTIN

Detall de la cuina de casa Blanca de Segudet, a Ordino.
Detall de la cuina de casa Blanca de Segudet, a Ordino. | MARTA PLANAS / PATRIMONI CULTURAL
El temps s’ha aturat a casa Ribot, una imponent casa pairal que s’alça a l’avinguda del Pessebre, a Engordany, i des d’on domina la plana d’Escaldes. «Està com si la padrina hagués sortit per la porta i la casa hagués quedat tal qual», advertia Berna Garrallà, cap de l’Àrea de Conservació i Restauració de Patrimoni Cultural, abans de deixar entrar els curiosos que volien tafanejar dins de les entranyes de casa Ribot.

Cada any, per les Jornades Europees de Patrimoni, algun particular se suma a la iniciativa i obre al públic un edifici o capella privada. Enguany, el patrimoni descobert han estat dues cases pairals: la Ribot, d’Escaldes-Engordany, i la Blanca, de Segudet, a Ordino. Un centenar de persones a cada casa no es van voler perdre l’oportunitat única, i moltes van repetir als dos immobles.

Les dues cases estan inscrites a l’inventari de patrimoni cultural com a BI (bé inventariat), és a dir, els propietaris hi poden intervenir però sempre amb el vistiplau de Cultura «perquè no hi hagi actuacions que alterin l’excepcionalitat de les cases», va detallar dissabte David Mas, tècnic d’inventari de Patrimoni Cultural i encarregat de les visites guiades. En el cas de casa Ribot, hi ha algun mur que amenaça d’esfondrar-se. «No se’ls pot obligar a arreglar-ho, però poden acollir-se a subvencions», va matisar Mas.

Casa Ribot i casa Blanca són contemporànies, de la Baixa Edat Mitjana, tot i que la primera va ser ampliada dues vegades i la d’Ordino és d’una sola peça. La casa pairal d’Engordany va despertar molt d’interès del veïnat del barri. «Tota la vida l’hem vist, hi passem per davant cada dia», confessava la Isabel. A més, molts encara recordaven quan la casa estava habitada.

Segons l’estudi arqueològic realitzat a casa Ribot, el cos central de la casa va ser construït entre els segles XV i XVI, tot i que «la primera referència documental de la família Ribot data de 1380», va puntualitzar Mas. Les diferències amb la casa Blanca són grans, ja que tot i ser de la mateixa època, la d’Ordino s’aixeca d’una sola peça, té les parets arrebossades (símbol de riquesa, la pedra vista feia de pobre), està decorada i es conserva molt bé, ja que els propietaris hi han fet alguna intervenció.

A la casa Ribot, com dèiem, sembla que no ha passat un dia des que va estar habitada per última vegada, cap als anys 60 del segle XX. És austera, de pedra vista i sense decoracions. Un cop abandonada, la casa va ser utilitzada per emmagatzemar tabac, fet que ha perjudicat les bigues de la coberta. Per això, la part visitable de la casa és ínfima ja que hi ha perill d’esfondraments.

Observant la façana de la casa és molt fàcil distingir-ne les ampliacions, que es van fer a mesura que la família guanyava riquesa. La casa s’aixeca sobre una roca perquè a l’Edat Mitjana les llars no tenien fonaments i perquè la plana es deixava per al cultiu. «A Andorra hi ha poc terreny de cultiu i no es pot construir a la plana. A més, el terreny pla és inundables», va detallar Mas.

L’última ampliació de la casa Ribot va ser l’any 1724, un any inscrit a la pedra de la façana principal. En el creixement de la casa hi va tenir molt a veure la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta (1716). Felip V va posar un impost del 16% a Catalunya però Andorra conservava els seus privilegis i els propietaris es van fer d’or baixant llana i mules. Entre els beneficiats hi havia els Ribot, que van engrandir encara més l’immoble.

La casa la completen l’era i el colomer adjacent, convertit ara en una casa moderna. La xemeneia piramidal va servir d’inspiració per fer la de Casa de la Vall. També s’ha conservat la base d’una premsa de vi perquè a l’Edat Mitjana a Engordany s’hi cultivava vinya, fins que «una petita glaciació va aturar la producció». Els detalls com les bigues, les portes o els estripagecs fan de casa Ribot un exemple únic, sense intervencions ni museïtzació.

A la planta baixa hi ha el vestíbul, amb la llenya, l’enorme graner, les bótes de vi, els cellers i el pastador del forn. Escales amunt s’entra al soler, la sala on es congregava la família per festa major o quan tenia molts convidats. Hi ha la taula amb el calaix del pa, on seia el cap de casa i tallava i repartia el pa; l’escudeller amb la vaixella bona a la vista; un moble raconer posterior, amb vitrina; objectes de decoració i encara s’endevina la cuina original. Amb les ampliacions la família es va fer una cuina separada del soler, signe de bon estatus, una cambra que ha quedat congelada. A la cambra principal, la del cap de casa, s’hi conserva el llit amb el somier, caixes de núvia on les noves mestresses de la casa portaven de l’aixovar, un bressol –construït amb una caixa de núvia–, un armari, l’escopeta del sometent, sabates de dona, potets amb ungüents medicinals o de bellesa... I la comuna! Un luxe per a l’època, amb un forat a terra que anava a parar directament a la cort.

A la casa Blanca també hi ha objectes deliciosos i excepcionals, com calaixeres i làmpades, en excel·lent estat de conservació. Són dues cares de la mateixa moneda, dues cases riques, medievals, però amb un estil arquitectònic i un concepte de vida diferent. Totes dues, però, exemples vivents de l’Andorra del passat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT