El Jesús arrufa el nas, esbufega, fa una pausa i afirma amb un cert to de resignació: «Clar que notem la crisi. La gent cada cop s’estima més arreglar el cotxe pel seu compte que portar-lo aquí». El Jesús treballa, des de fa molts anys, a un taller mecànic a Escaldes-Engordany i és un dels molts treballadors del sector que es veuen, d’alguna forma, colpejats per la crisi: «Abans venia el client i et demanava que li fessis una revisió i que quedés tot perfecte. Clar, comentaves que pujaria una mica més el preu i no posaven pegues. No es mirava tant la butxaca. Ara, moltes vegades, quan els hi dius que a la revisió hem trobat alguna cosa més del que ell s’esperava i que s’ha d’arreglar, prefereixen deixar-ho estar i fer-ho més endavant. Amb el risc que això suposa, evidentment». 
 

Reconeix, també, que ara ja no fan publicitat del negoci «perquè no surt a compte. La clientela era la mateixa i no vaig notar cap canvi». Tothom coincideix que en el sector dels tallers mecànics «des de fa uns 3-4 anys hi ha hagut una baixada important de facturació». En aquest sentit, el treballador d’un taller de cotxes clàssics i de col·lecció comenta que «el client ja no restaura tant com abans i prefereix fer més manteniment. Sí que he notat un descens important de la facturació,  perquè la gent ja no gasta tant en aquestes coses».
 

Un altre mecànic, d’un conegut taller de la capital, explica que «el que veig és que ara molta gent prefereix comprar un cotxe de segona mà a portar el seu al taller per arreglar-lo. Hi ha cotxes d’ocasió que estan en bon estat, bé de preu i de mecànica i tot, i la gent tendeix a escollir això». Segons aquest empleat «el gran beneficiari d’aquest sector en l’època de crisi, sense dubte, és el venedor de cotxes de segona mà».
 

Era obligat, per tant, saber com respiren els concessionaris i com encaixen ells la crisi: «No t’ho sabria xifrar, però sí que estem venent una mica més que altres anys. Suposo que, tot i la crisi, la gent decideix invertir en un cotxe en considerar-lo una necessitat», comenta el propietari d’un concessionari d’Andorra la Vella. Contràriament al neguit que expressen els tallers mecànics, el treballador d’un concessionari d’Escaldes exposa amb tranquil·litat i satisfacció que «nosaltres no ho estem notant. Fixa’t que al 2013 vam vendre uns 40 cotxes, l’any passat uns 110 i, ara mateix al 2015, portem un 10% més de vendes respecte l’any passat». 
 

Mentre buscava amb la mirada còmplice d’un altre company, aquest treballador brandava un paper per ampliar la seva argumentació: «És cert que s’ha patit la crisi en certa manera, però ara està començant la recuperació i mira aquestes dades. El cotxe més venut al país és el BMW!».
 

Resulta estrany comprovar que el cotxe que té més sortida al 2015 sigui un d’alta gama, el BMW que ha despatxat a Andorra 115 unitats en temps de crisi. En aquest informe es veu com, per exemple, l’any passat la marca més venuda va ser Volkswagen –100 cotxes– i la segona i tercera amb més acceptació van ser, respectivament, Mercedes i la pròpia BMW. L’empleat del concessionari apuntilla: «O mira això, respecte 2014, s’han doblat gairebé la quantitat de cotxes venuts de la marca Porsche, el que vol dir que el client que té diners no ha notat la crisi i, per tant, segueix destinant part del seu capital en cotxes». 
 

En el cas d’alguns concessionaris, per tant, podem aplicar el títol d’aquell mític àlbum de Supertramp Crisis, what crisis? Quina crisi? Que li preguntin als tallers mecànics...