PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Pionera en l’arbitratge

Marta San Juan, com a jutge d’àrea, es converteix en la primera dona en dirigir un partit del futbol nacional

Per JOAN JOSEP BLASCO

San Juan, en la tanda de penals que decidia el títol de la Supercopa.
San Juan, en la tanda de penals que decidia el títol de la Supercopa. | FAF
La temporada del futbol nacional s’obria diumenge a l’Estadi Comunal amb la Supercopa. A més de dos equips sobre el terreny de joc, també hi havia sis col·legiats. Entre aquests una noia, Marta San Juan, com a jutge d’àrea. Que una fèmina xiuli un partit d’homes és un fet que encara no és habitual, però sí que cada cop es veu més. Al Principat va ser la primera ocasió i des de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) s’espera que en un futur pugui ser usual.
 
Aquesta encampadana de setze anys que juga a l’Enfaf Crèdit Andorrà és la primera àrbitre femenina del país. A finals de l’any passat va superar el curs per poder dirigir partits i aquest 2015 ja ha xiulat en les lligues de base. L’oportunitat al més alt nivell li arribava diumenge. «Va ser tota una experiència. Mai havia arbitrat en un partit tan important com el de la Supercopa», indica la mateixa San Juan, admetent que va sentir «bastants nervis» abans d’iniciar-se el matx on estava en joc el primer títol de la temporada. La situació, com a novetat, portava a que tingués sensacions diferents: «Quan jugo ja estic acostumada i no tinc nervis, però a la Supercopa sí que en vaig tenir».

Porta quatre anys jugant a futbol i l’aterratge al món de l’arbitratge va ser després d’una visita de representants d’arbitratge de la FAF a la seva escola, per explicar quines són la funcions dels col·legiats i l’oportunitat que se’ls pot obrir en aquesta faceta. «Vaig sentir curiositat i m’hi vaig apuntar», comenta. S’ha convertit, sense voler-ho, en una pionera. La seva figura és inusual a Andorra, i pel que significa, «espero que aquest fet sigui més normal en un futur. A Alemanya n’hi ha moltes i són molt respectades».
 
De moment compagina les dues vessants del futbol. «Hi ha companyes que em pregunten que tal és això de ser àrbitre», exposa San Juan. El cap de setmana va ser especial per a ella. Diumenge a la Supercopa, però el dia abans va començar la Lliga amb l’Enfaf, marcant el darrer gol en la victòria sobre l’FC Sant Quinze del Vallès (6-1). A l’equip hi ha entre les components de la plantilla «més ganes que mai. Aquesta temporada som moltes jugadores, hi ha més competència, el que suposa que totes haguem de millorar si volem jugar», perquè l’objectiu amb el que treballen és «intentar pujar a Preferent». Si algun dia li toca escollir entre ser futbolista o àrbitre, es queda amb la primera opció: «Mai se sap, però de moment la meva preferència és ser jugadora».
 
A la federació l’aparició de San Juan es veu amb esperances, per a que altres noies «puguin seguir el mateix camí», indica José Barbosa, cap d’àrbitres de la FAF. Va tenir clar que se la podia convocar per a la Supercopa perquè «és complidora, té caràcter i li agrada el que fa. Aviat segur que la podrem veure a la Segona Divisió fent d’assistent». En un futur no massa llunyà, que una dona xiuli un partit «espero que sigui una situació normal», i que s’equipari a altres lligues, ja que «en varis països estan a la Primera Divisió». Fins i tot en els estats de petites dimensions com Andorra. «A San Marino hi ha una noia de 24 anys i ho està fent força bé», remarca.
 
La FAF vol arribar els pròxims anys a la cinquantena de col·legiats
 
El nombre d’àrbitres al Principat ha pujat exponencialment els últims anys. De la dotzena que hi havia el 2007, es passa als 38 actuals. La intenció de la FAF és continuar amb les campanyes de captació per arribar a la cinquantena en un futur proper.
Els problemes que hi havia en anys anteriors per trobar persones interessades en fer-se àrbitre ja queden enrera en el temps. El tabú ja no existeix perquè «hi ha hagut un canvi de mentalitat molt important en la gent», assegura Barbosa. A més existeix més respecte cap el col·lectiu. Antigament «havies de trucar a la policia per anar a casa. Ara, per sort, això ja no passa». La gent que realitza els cursos té diferents perfils, «des de joves fins a futbolistes que volen deixar de jugar per ser àrbitres». L’objectiu més proper és el d’arribar «als cinquanta per tenir més a escollir i posar a algun a la nevera si és necessari perquè no ha estat bé en les seves decisions en un partit». Actualment en són 38.
 
Entre els col·legiats de la federació es troben dos experimentats com el català Hèctor Robas i el francès Antony Mazzota, que ja havien xiulat al Principat fruit del conveni existents amb els ens on es trobaven, i que ara canvien per tenir més oportunitats. «La Lliga cada any puja de nivell i nosaltres hem de fer alguna cosa per fer-ho també i que l’arbitratge estigui a to amb el que es veu al camp», indica Barbosa. Ells són dos dels que el cap de setmana passat van participar en un curs de reciclatge, com a part del programa de desenvolupament formatiu de la federació. També van realizar exàmens i proves físiques. El president d’àrbitre de l’ens català, Xavi Moreno, va supervisar els tests.
 
Convenis

La FAF manté convenis de col·laboració i d’intercanvi d’àrbitres amb diferents ens, com els de Catalunya, Malta i San Marino. Amb el de Migdia-Pirineus en els pròxims mesos provaran de reprendre-la. I al mateix temps treballa en arribar a convenis amb altres dues federacions. El pròxim cap de setmana dos partits de la Primera Divisió maltesa seran dirigits per col·legiats andorrans. Luis do Nascimento i Ignasi Villamayor en seran els àrbitres principals. Com a líniers estaran Pedro Carvalho i Àlex Terrazo.

Comenta aquest article

PUBLICITAT