Entre músiques trobadoresques, malabars de joglars i el ball de simpàtics arlequins va arrencar ahir la 13a edició de la Vila Medieval de Sant Julià de Lòria, que se celebra aquest any durant els dies 25, 26 i 27 de setembre.

Després del tradicional pregó i de la tallada de cinta per part de la cònsol major de la parròquia, Montserrat Gil, van aparèixer les esperades oques a compàs de bastó, i és que com tot un expert domador, el pastor d’oques –vestit amb l’abillament típic medieval– feia avançar al ramat amb tant destresa que quan ell així ho demanda, les oques obrien les ales tot engalardonant el seu pas. I tot recorrent el camí fins al seu tancat i traient el somriure als petits i grans, les oques van donar l’inici a la festa tot resguardant-se entre tanques i palla vigilades per dos majestuosos cavalls que guardaven un dels portals d’entrada i sortida de la Vila Medieval. 
 

Tot rialles, bon ambient i diversió, doncs aquest any, l’esdeveniment compta amb «més de 50 activitats», segons ha comentat Gil. I entre aquestes, una trentena de parades que ofereixen una mostra de teles, artesanies, aliments, figures, i tot tipus de productes medievals que compaginen i ambienten el carrer. Per als més petits, també hi ha un taller d’art on els menuts poden expressar-se a través de la pintura, l’escultura, l’escriptura o fins i tot el tir amb arc. 
 

Però una de les parades protagonistes, és la sínia de fusta que permet als més petits fer un passeig per les alçades. Tot i que la construcció no arriba als quatre metres, les seves llums i moviments atrauen als nens que sense ni pensar-s’ho es posen ràpidament a la cua per demanar el seu torn. I tot i l’èxit de les oques, aquestes no són els únics animals que segurament s’emportaran la majoria de les mirades, doncs el grup ‘Águilas de Valporquero’, amb la seva desena d’aus rapinyaires, donen color i alegria a la plaça amb l’exposició i espectacles d’aquests místics animals. 
 

I és que la intensa mirada del mussol reial o el punxegut bec de l’àguila escudada, fan retrocedir a més d’un i rumiar-s’ho dues vegades abans d’intentar tocar les suaus i lluentes plomes que caracteritzen cadascuna d’aquestes aus. Però no tot són flors i violes, doncs tot i l’entusiasme que emanava ahir l’inici de la fira, alguns dels comerciants es queixen perquè els han canviat de lloc sense avisar-los i això pot «afectar a les vendes, per ara, no n’hem tingut masses, potser no és per la nova situació, però ara estem al mig de la plaça i la veritat que no ve tanta gent com quan estàvem al carrer principal». 
 

D’altra banda, un dels artesans de la Vila –que no dubta en mostrar alegrement les joies i peces de cuiro que fabrica–, també assegura que tot i que l’esdeveniment en si està força bé, «de totes les fires en les que he estat, aquesta no és per tirar coets, ja que l’any passat no em va anar massa bé en vendes, tot i això, espero que aquest any millori». 
 

Qui sí fan el negoci –o almenys ahir així o semblava– són els diferents estands de menjar, doncs aquests eren els únics que tenien cues si més no visibles i que no dubtaven en afirmar que per la fira «la gent compra, menja, beu i gaudeix com infants».